Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Zhang Zuolin
Història
Militar
General xinès.
Cap de bandolers, lluità al costat dels japonesos, els quals, a la mort de Yuan Shikai 1916, l’ajudaren a esdevenir tukiun general governador de Manxúria, amb la condició que els permetés la colonització econòmica i industrial Amb l’intent de conquerir Pequín i establir-hi una dinastia imperial, s’alià tant amb Wang Shangyuan i Wu Peifu 1920 com amb el seu rival Sun Yat-sen Atacat per Chiang Kai-shek i l’exèrcit del Guomindang 1928, fugí a Manxúria, on morí víctima d’un atemptat
conferència de Zimmerwald
Història
Reunió socialista internacional que tingué lloc a la localitat suïssa de Zimmerwald, prop de Berna, del 5 al 8 de setembre de 1915.
S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916
Enric V d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1413-22), fill d’Enric IV.
Reprimí durament els lollard i intentà de reconciliar les diverses faccions dels magnats per desviar llur ambició cap als interessos de la corona anglesa a França Aprofità les diferències entre borgonyons i armanyaguesos per a continuar la guerra dels Cent Anys obtingué la victòria d’Azincourt 1415, i inicià després la conquesta sistemàtica de Normandia 1419 Aconseguí que Carles VI de França permetés el seu matrimoni amb la seva filla Caterina i el considerés com a regent i hereu dels seus regnes tractat de Troyes, 1420 Fou reconegut rei de França pels Estats Generals, però…
Jaume Damians
Economia
Història
Mercader i conseller barceloní.
Formà part de la junta que informà sobre la proposta del comte duc d’Olivares sobre la creació d’una companyia de comerç a Barcelona per a la Mediterrània i Llevant Hi fou favorable, com a mitjà d’eliminar els corsaris i de millorar el forniment de primeres matèries al Principat Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres 1630, considerat el text de tema exclusivament econòmic més important del s XVII català, i que influí en autors com Feliu de la Penya Hi defensà la prohibició d’importar teixits estrangers com a mitjà d’…
Urraca de Castella
Història
Infanta de Castella.
Filla primogènita de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó Juntament amb la seva germana Elvira rebé del seu pare en testament la senyoria de tots els monestirs dels seus regnes, amb la condició de no casar-se Mostrà una gran afecció pel seu germà Alfons VI, vuit anys més petit que ella, amb qui, segons els juglars i la historiografia àrab, mantingué relacions incestuoses Quan Alfons heretà el regne de Lleó 1065, li cedí el govern de la ciutat de Zamora, que Urraca regí amb el títol de reina En ésser derrotat Alfons VI de Lleó per l’altre germà seu, Sanç II de Castella, Urraca intercedí…
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…
Joan de Llinàs i Escarrer
Història
Militar
Militar.
Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…
gaullisme
Història
Política
Moviment polític francès fundat pel general Charles De Gaulle.
El gaullisme aparegué com un factor d’aglutinament i d’unificació política de les classes dominants franceses en un moment que el fracàs de les institucions de la IV República posà de manifest la necessitat d’una reestructuració en el sistema polític d’aliances Basat en la figura carismàtica del general De Gaulle, el gaullisme intentà de fer bascular la base d’aliances de la burgesia francesa de la petita pagesia a la petita burgesia, sobre una ideologia nacionalista moderada capaç de mobilitzar-la i de mantenir-la lluny de les temptacions de l’extrema dreta, sistema que es concretà en la…
Francesc Josep Maians del Peró
Història
Militar
Militar austriacista.
Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…
feixisme
Història
Política
Sistema polític implantat a Itàlia poc després de la Primera Guerra Mundial.
El 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, que, sense un programa ben definit, es caracteritzaven per llur pragmatisme Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc camises negres, que des del 1920 organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l’esquerra, i així volgué assumir el paper de salvar Itàlia de l’amenaça bolxevic Obtingué el poder el 29 d’octubre de 1922, després d’una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des de diverses ciutats italianes El rei Víctor Manuel III, impressionat per la puixança del moviment i preocupat per…