Resultats de la cerca

El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles

A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…

Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gallipoli, Trani i Polignano a Mare, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia Ho assolí 1509 gràcies a l’acció de l’almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l’exèrcit catalanoaragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria Lliga Santa

Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives Tenia lloc a la presó Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per l’assessor,…

Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “…

Utilitzats des del s XVIII, ho foren especialment del XVI al XVIII Eren anomenats també calendaris d’actes o canelar

Fou educat en un ambient purità, la qual cosa influí en el seu caràcter i conferí a la seva actuació política un sentit místic i providencialista Començà l’acció pública durant el primer decenni del regnat de Carles I el 1628 fou elegit membre del parlament, que fou dissolt l’any següent En ésser reinstaurat 1640, hi figurà com a membre de l’oposició a la monarquia absoluta i a l’Església episcopal Durant la guerra civil formà un exèrcit revolucionari, el New Model Army, els membres del qual —rics i burgesos pertanyents a diverses sectes religioses— es caracteritzaren per llur…

Fou convertit en comtat de l’imperi el 1497 En extingir-se els comtes de Barby 1652, el territori fou repartit entre els ducs de Saxònia-Weissenfels, els ducs d’Anhalt-Zerbst i el ducat de Magdeburg