Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Euric
Història
Rei dels visigots (466-484).
Pujà al tron després d’assassinar el seu germà Teodoric II Expandí les fronteres del territori visigot des del Loira i Provença fins a tot el llarg de l’Ebre, amb Tarragona i Barcelona, malgrat l’oposició dels sueus, dels nobles de l’Alvèrnia i dels burgundis L’emperador Juli Nepos li cedí tots aquests territoris, i el regne visigot, sota el seu mandat, assolí l’expansió màxima Fou el primer que plasmà un codi de lleis, molt romanitzat Codex Eurici , conservat fragmentari tot i la seva importància Malgrat el seu arianisme, no perseguí sistemàticament els catòlics La seva cort, fastuosa,…
safàvida
Història
Membre d’una dinastia musulmana xiïta que governà Pèrsia del 1502 al 1736.
Llur nom deriva de Safī al-Dīn, fundador d’un orde de dervixos a final del segle XIII A partir del seu nucli inicial a Ardābīl el domini safàvida s’expandí per tot Pèrsia i l’Iraq actual derrotes dels Ak Koyünlü i dels uzbeks amb la collaboració de tribus turques convertides a l’islam, dels armenis i, més tard, dels europeus russos i britànics, amb l’ajuda dels quals ‘Abbās I renovà l’exèrcit amb tecnologia moderna Els enfrontaments amb els sunnites provocaren la revolta afgana sota Husayn i la proclamació del seu cap Nūr Mahmūd a Eşfähān 1722 Després d’un curt restabliment de la dinastia fou…
Eduard Aunós i Pérez
Història
Política
Polític i escriptor.
Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en la seva obra La…
visigotisme
Història
Perduració del llegat cultural visigòtic.
A Catalunya, l’empremta cultural visigòtica després de la invasió àrab perdurà encara fins ben avançada la recuperació del país Si bé cal distingir entre els diversos sediments religiosos, jurídics i culturals, la seva pervivència no ha estat valorada amb justesa La valoració no era prou equànime perquè, oblidant que els visigots foren un dels pobles més llatinitzats de la Romània, hom volia donar, per un costat, al visigotisme una arrel d’idees polítiques espanyolistes, inexistents en aquells segles, i, per altra banda, des de Catalunya se n'evitava la valoració per por d’afavorir un…
feudalisme
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…