Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20
Bagua
Història
Societat secreta xinesa estretament relacionada amb la Bailian i caracteritzada per un sincretisme taoista, cerimònies nocturnes menades per un mèdium i vegetarianisme.
Emergí políticament al s XVII L’any 1813 intentà una rebellió contra l’emperador, que fou sufocada amb dificultats
Decàpolis
Història
Nom donat a la lliga de ciutats constituïda a Alsàcia, al sXIV, per Mülhausen, Colmar, Münster, Turckheim, Kaysersberg, Schlettstadt, Oberehnheim, Rosheim, Hagenau i Weissemburg, aquesta darrera substituïda per Landau al sXVI.
Dividida religiosament durant la Reforma i disputada políticament entre l’Imperi i França, passà a la sobirania francesa el 1679 i hi restà integrada plenament en iniciar-se la Revolució Francesa 1789
Benjamin Constant de Rebecque
Benjamin Constant de Rebecque
© Fototeca.cat
Història
Literatura francesa
Política
Escriptor i home polític francès, de família noble hugonot.
El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional…
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
Abū Bakr al-Ṣiddīq
Història
Primer califa àrab (632).
Sogre i successor de Mahoma, hagué de consolidar la seva posició a Aràbia, on, a la mort de Mahoma, es palesà la precarietat de la unió aconseguida pel profeta Començà la conquesta de Síria i Pèrsia A la seva mort, la península Aràbiga era políticament unificada
Rodolf d’Àustria

Rodolf d’Àustria
DP
Història
Kronprinz d’Àustria, fill únic de l’emperador Francesc Josep I i d’Elisabet de Baviera.
S'enfrontà políticament al seu pare amb idees liberals i anticlericals Fou casat amb Estefania de Bèlgica 1881 Ell i la seva amant la baronessa Maria Betsera foren trobats morts a trets a la cambra d’un pavelló de caça Aquest afer donà lloc al mite del “Misteri de Mayerling”, portat a la literatura i al cinema
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava terreny el…
Periandre
Història
Tirà de Corint i un dels set savis de Grècia.
Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols
uzbek | uzbeka
Història
Membre d’un conglomerat de tribus de raça turànida que habita actualment l’Uzbekistan.
Coneguts des del segle XV, prengueren el nom del príncep Uzbek que fou elegit gran kan 1312 de les tribus mongòliques Seguidors del xamanisme i de la yasa mongola, sembla que foren islamitzats pacíficament a mitjan segle XIV Políticament reeixiren en la formació de dos kanats el de Bukhara segle XVI i el de Khiva segle XVIII, fins que ambdós foren anorreats per l’expansió russa a l’Àsia central conquesta de Bukhara el 1868 i de Khiva el 1872
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina