Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan de Sagarriga i de Reard
Història
Erudit.
Tercer comte de Creixell, senyor de Pontós, Borrassà, Romanyà de Besalú, Vilamorell, la Pobla de Pontós, Sant Miquel de Cavallera i Ordis Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit 1735 i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña 1830, continuat per Orígenes históricos de Cataluña El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia
sotsvegueria de Besalú
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya depenent de la vegueria de Girona.
Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el…
José de Urrutia y de las Casas
Història
Militar
Militar basc.
Pertanyent a una nissaga biscaïna molt ben connectada amb la cort i amb l’alt comandament militar, l’any 1750 obtingué el grau de sotstinent al regiment d’infanteria de Múrcia, i posteriorment estudià a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona on des del 1700 tenia la seu, i obtingué el títol el 1763 Destinat a Mèxic 1764-68, hi exercí com a enginyer militar, i hi destacà com a cartògraf amb la direcció de l’elaboració de mapes del nord de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units Després de passar per Cadis i les Canàries, participà en el setge de Gibraltar 1779, on fou ferit, i fou ascendit a…
Guerra Gran
Història
Conflicte bèl·lic (1793-95) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la Républica Francesa creat per la Revolució.
Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…