Resultats de la cerca

Entrà a la península Ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat descobert, fou condemnat a mort amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista Actuà a la Catalunya occidental i a Aragó conquerí i retingué el castell de Montsó al final del Trienni Constitucional obtingué una assenyalada victòria a Guadalajara, que li valgué, després del restabliment de Ferran VII com a rei absolut, l’ascens a general El 1825 organitzà una revolta ultrareialista a…

Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les esglésies…

La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes per a uns…

Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú 1054, però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà mort el 1081, de qui fou la segona muller Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell mort el 1092, de qui també es divorcià

El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I 1035-39 Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal , almenys des del 1072 El darrer…

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador  Ot de Montcada esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175

En pujar Roderic al tron demanà l’ajuda de Ṭāriq 710 per restablir la dinastia dels vitizans El 711, a la batalla de Guadalete, en la qual comandava una ala de l’exèrcit, en plena lluita abandonà el rei Roderic i fou causa de la seva derrota

Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i, tot i ésser…

El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona

Després de la destitució de Berà, el 820, degué conspirar contra el domini franc a Catalunya i participà en la revolta d' Aissó 826-827