Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
Pragmàtica Sanció
Història
Disposició de l’emperador Carles VI convinguda el 19 d’abril de 1713 —però no publicada fins al naixement de la seva filla Maria Teresa (1717)—, que anul·là la de Leopold I (1703) i establí la successió al tron imperial sense distinció de sexes, a partir dels fills de l’emperador mateix.
Bé que generalment reconeguda en vida de Carles VI, en morir aquest 1740 fou posada en pràctica, i això menà a la guerra de Successió d'Àustria
règim de pragmàtica
Història
Sistema electoral establert a Mallorca per la pragmàtica sanció del governador Hug d’Anglesola del 10 de juny de 1398 pel qual es refonia en un sol organisme el Gran i General Consell i el consell del sindicat forà i s’establia com a base de la representació ciutadana la parròquia sobre la qual requeia el poder durant un any per torn entre les cinc en què estava dividida la ciutat.
El nombre dels consellers era reduït de 124 a 93 9 de l’estament militar i 18 de cadascun dels estaments de ciutadans, mercaders inclosos els notaris i menestrals i 30 representants de les viles foranes Els electors eren trets a sort entre els presents de la parròquia a la qual requeia el govern, i els candidats elegits per aquests eren votats per majoria pel sistema de faves blanques i negres Els nous consellers elegien, el dia de sant Tomàs 21 de desembre, els jurats per un intricat sistema, mescla de sorteig i de votació entre els diversos estaments Revocat el règim de pragmàtica…
vi de trascol
Història
Tribut de vi que en trascolar havia d’ésser lliu- rat pel pagès al senyor feudal.
Era un dels mals usos que foren abolits en la pragmàtica donada per Ferran II de Catalunya-Aragó l’any 1486 sentència arbitral de Guadalupe
Joan Sabata
Història
Militar
Militar.
Fou governador de Càller i de la Gallura El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 18 d’octubre de 1748 entre França, la Gran Bretanya i les Províncies Unides, en virtut del qual hom posà fi a la Guerra de Successió d’Àustria.
Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals
llei sàlica
Història
Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.
D’origen sàlic franc, fou invocada per Felip V de França a la mort del seu germà Lluís X 1316 Vigent també a la corona catalanoaragonesa, fou introduïda a la corona d’Espanya per Felip V d’Espanya 1713 Carles IV intentà d’anullar-la, bé que les corts reunides pel seu president Campomanes el 1789 en declararen la vigència Fou suprimida per Ferran VII en la Pragmàtica Sanció del 20 de març de 1830, fet que motivà la primera guerra Carlina
secretari | secretària
Història
Funcionari reial encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III 1344 Hom l’anomenà escrivà secretari Solien ésser dos generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets Participaven en les sessions del consell reial Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents…
fets de La Granja
Història
Nom amb què són coneguts els esdeveniments que tingueren lloc a La Granja de San Ildefonso (setembre del 1832) amb relació a la qüestió de la successió de Ferran VII.
El 13 de setembre el rei, de sobte, emmalaltí greument Calomarde, cap efectiu del govern i cap de la conspiració a favor de la successió al tron de Carles Isidre, féu signar al rei, gairebé inconscient, un codicil que derogava la Pragmàtica Sanció dia 18 Assabentada la infanta Lluïsa Carlota, germana de la reina Maria Cristina, li retragué la seva feblesa, bufetejà Calomarde i aconseguí que el codicil fos anullat a més, el rei, que s’havia revifat, confirmà aquesta anullació El primer d’octubre Calomarde fou destituït i desterrat, i Zea Bermúdez ocupà la presidència del gabinet…