Resultats de la cerca

Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia…

Aquesta universitat redactà el mateix any unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l’esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns dels quals referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar

A requesta de Šéšet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist, de Barcelona, escriví en aquesta ciutat un comentari a un capítol de la Mišnà La seva obra principal és l' Iṭṭur Soferim , compilació i explicació dels preceptes rituals jueus, d’àmplia influència entre els casuistes posteriors

El papa Joan VIII no li reconegué el títol reial perquè Lluís havia repudiat la seva primera esposa La mediació d’Adelaida prop del seu fill pòstum, Carles el Ximple, facilità l’obtenció de diversos preceptes a favor de bisbats i monestirs catalans 898 i 899

Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria…

D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París

Fill de Gausbert I i de Trudegarda Es casà amb Ava El seu llarg govern fou molt pacífic, la qual cosa féu que traslladés la capital a Castelló d’Empúries Afavorí molts monestirs i moltes esglésies, i contribuí a la fundació del monestir de Sant Pere de Rodes Fou el primer comte català a encunyar moneda prescindint del rei de França El rei Lotari, en dos preceptes, un per a Sant Genís de Fontanes 981 i l’altre en favor del comte, l’anomena “amic nostre caríssim” i duc Amb el canvi de dinastia 987 manifestà el seu legitimisme carolingi reconeixent Carles de Lotaríngia Sembla que…

Filla del rei Enric I de Germània, duc de Saxònia, i germana de l’emperador Otó I Fou casada primerament amb el duc Gisilbert I de Lorena, i després, amb el rei Lluís IV de França, el qual féu alliberar, amb l’ajut del seu germà, de la captivitat en què el tenia Hug el Gran En morir el seu segon marit 954, exercí la tutoria del fill Lotari I Sembla que tingué una predilecció pels monestirs catalans, per tal com a petició d’ella foren donats preceptes reials a Cesari, abat de Santa Cecília de Montserrat 951, a Ponç, abat de Sant Miquel de Cuixà 958, i a Sunyer, …

Actuà durant llarg temps en collaboració amb la seva mare i els seus germans Sunifred II, Oliba I i Miró II Fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon en una església preexistent obtinguda per permuta amb el bisbe de Girona Gotmar Pel febrer del 952 visità a Reims el rei Lluís IV i n'obtingué dos preceptes un per al monestir de Camprodon i un altre sobre l’adjudicació dels béns del vescomte Unifred, culpable de traïció Llavors degué prestar homenatge al rei de França i fou el darrer comte català que ho féu Un clergue, Adalbert, i els seus parents promogueren una revolta contra…

Fill de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, i net de l’emperador Ferran I, fou educat pels jesuïtes d’Ingolstadt, i el 1596 assumí el govern dels ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, on, per aplicar els preceptes de la Contrareforma, forçà els protestants a la conversió o bé a l’exili Rei de Bohèmia 1617 i d’Hongria 1618, fou designat emperador a la mort del seu cosí Maties I 1619 Aquesta elecció atià la revolta dels txecs, que oferiren la corona a l’elector Frederic V del Palatinat la derrota dels rebels a la Muntanya Blanca 1620 permeté a Ferran II d’abolir l’autonomia de…