Resultats de la cerca

Professà l’any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador Escriví un Exercici de la Santa Creu 1774, algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà La seva obra resta inèdita

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…

Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i…

Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia

Jesuïta, fou un predicador notable Suprimida la Companyia de Jesús, fou professor al collegi Sapienza de Roma i a l’Acadèmia de Nobles És autor de nombrosos estudis d’història eclesiàstica i literària i d’obres de teologia, entre els quals Storia letteraria d’Italia 1750-59, Annali letterari d’Italia 1762-64, Antifebronio 1770, Bibliotheca selecta historiae ecclesiasticae 1776 i Bibliotheca ritualis 1776-81

Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel

Nebot de Jeroni Mateu, vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1569 Participà activament en les dissensions internes del monestir, motivades per les diferències entre monjos catalans i castellans Deportat a Nàpols per Felip II de Castella, aconseguí d’evadir-se de la presó i refugiar-se a Montecassino, on fou predicador i escriví diversos opuscles De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi ecclesia 1607 i Chronicon monasterii Cassinensis a Leone Ostiensi conscriptum 1616 Fou nomenat abat de San Salvatore de Castellis per Pau V 1610

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…

Fill d’un predicador anabaptista i ordenat pastor de l’Església anglicana, fou empresonat per perjuri 1674 Després de diverses aventures, fou nomenat capellà dels anglicans a la casa del sisè duc de Norfolk, el catòlic Henry Howard S'adherí al catolicisme i fou enviat als seminaris de Valladolid i de Saint Omer Països Baixos Havent tornat a Londres 1678, inventà un complot imaginari dels jesuïtes per assassinar el rei Carles II i substituir-lo pel catòlic duc de York, germà del rei Això desencadenà una virulenta reacció anticatòlica Oates es presentà llavors com a salvador de la…

Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri seu conservat…