Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
croat
Història
El qui prenia part en una croada
.
Els croats es distingien per una creu de tela cosida al pit, símbol del vot d’obediència a l’Església en canvi de la protecció eclesiàstica sobre llur persona i llurs béns mentre durava l’expedició Mig pelegrí mig guerrer, el croat fou un aventurer amb la possibilitat de sortir del tancat món feudal i de manifestar la seva mística
cèdula reial
Història
Despatx en què hom concedia una gràcia, prenia alguna providència.
Aparegué a Castella sota el regnat de Joan II, i perdurà, amb lleugeres variacions, fins a l’època dels Borbó Adoptaren la seva forma gràcies i provisions reials lliurades per un tribunal superior i subscrites pel rei i el seu secretari Hom en féu edicions impreses quan la importància de l’afer ho exigia
home salvatge
Història
Personatge simbòlic que prenia part en les festes populars medievals.
armar cavaller
Història
Cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller, i que consistia essencialment en el cenyiment de l’espasa al neòfit pel padrí i el cop que aquest, amb el palmell de la mà, li donava a la nuca o a la galta.
La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de presentar-se al rei…
baronia
Història
Als Països Catalans, des del s XIII, territori d’alguna extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular.
Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial,…
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei…
secretari | secretària
Història
Funcionari del Consell d'Aragó creat per Ferran II de Catalunya-Aragó.
N'hi havia quatre, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya L’aragonès era considerat com a secretari primer i prenia el títol de secretari protonotari , i assistia al consell, però sense vot El 1706, en el Consell d’Aragó austriacista, aquest darrer càrrec fou detingut per un català, Ramon de Vilana-Perles, fins que el 1714, en crear Carles VI el Consell d’Espanya, n'esdevingué el secretari d’estat hi havia sota d’ell, entre d’altres funcionaris, els secretaris d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial…
Insurrecció Centralista
Història
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843-gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència.
Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el…
estats generals
Història
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
Els electors formulaven prèviament unes peticions cahiers de doléances que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s XIV-XVI El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts Reunits a Versalles maig del 1789, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual La negativa reial motivà que el…