Resultats de la cerca

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències…

No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial

S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón Sòria, Cuelgamuros- Valle de los Caídos…

Lloc d’internament preventiu amb la finalitat de classificar els detinguts en virtut la seva adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí Estigué operatiu els primers mesos de l’ocupació franquista de Barcelona gener del 1939 — primavera del 1940, i es calcula que en els moments de major ingrés de presoners, la població penal podria haver estat de 15000 persones El seu emplaçament es correspon actualment amb l’edifici de Llevant del Campus Mundet, a la Vall d’Hebron

Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos

Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès —per a salvar-li la vida— i a alliberar els segadors presos És considerat un precedent de l’avalot del 1640 el Corpus de Sang

Els acords preliminars foren presos a Versalles febrer del 1871 França perdé Alsàcia i una gran part de Lorena a més, es comprometé a pagar una indemnització de guerra i com a garantia accedí a l’ocupació del nord i l’est del país per les tropes prussianes

Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa  continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…

Substituí la revista República , editada per Esquerra Republicana Balear, i publicà 25 números Pretenia ser portaveu de tota l’esquerra balear, defensant una república de treballadors i la justícia social, al mateix temps que realitzava campanyes per l’amnistia de presos i a favor dels acomiadats per la patronal illenca

Durant la Guerra Civil de 1936-39 funcionaren als Països Catalans, organitzats pel govern republicà, alguns camps de treball per a presos polítics, com el dels Omells de Na Gaia Urgell Actualment, si bé el règim penitenciari espanyol procura que tot penat i fins i tot pres preventiu pugui exercitar el dret al treball, aquest mai no pot ésser imposat com a pena, ni tan sols de forma subsidiària