Resultats de la cerca

Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions …

Amb el temps es féu molt gravosa i poc pràctica i, els qui hi eren sotmesos procuraren de defugir-la o substituir-la per pagaments pecuniaris Aquesta crisi es palesà a la guerra dels Cent Anys i provocà la contractació de soldats professionals

Amb la decadència del feudalisme el mot perdé la significació original i hom l’aplicà generalment a una classe de persones entre la noblesa i la burgesia Posteriorment el seu ús s’ha estès, per cortesia, a tots els professionals i ha esdevingut un mot sense sentit específic, com el de gentleman

La formaven 31 regiments després, el 1766, 42, manats per oficials professionals, armats per l’estat i vestits pels municipis En realitat, com hom comprovà el 1808, l’organització gairebé només existia sobre el paper El 1835 la milícia provincial fou assimilada a la infanteria Els provincials —anomenats per escarni alonsos — duien un uniforme amb paraments grocs, mentre que els de la infanteria de línia eren blancs

Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix…

Tinent de l’exèrcit franquista durant la guerra civil, el 1943 es llicencià en medicina Anà evolucionant vers una oposició activa contra la dictadura en el si de moviments ciutadans, culturals i professionals Membre independent de la Taula Rodona 1966 i cofundador de l’ Assemblea de Catalunya , s’incorporà al PSC i fou elegit senador per Lleida 1977 dins l’ Entesa dels Catalans i, el 1979, regidor de Barcelona, responsable de l’àrea de Sanitat El 1983 abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d’Esquerra Escriví nombrosos assaigs sobre aspectes socials i…

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració…

Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb…