Resultats de la cerca

Una part de la noblesa, inquieta pel progrés de l’autoritat reial, sobretot en l’aspecte militar, s’alçà, comandada pel duc de Borbó i el delfí Lluís, però fou derrotada pel rei i amnistiada

La seva política, encaminada a aconseguir una major autonomia i un major progrés d’Egipte, fou, econòmicament, desastrosa el soldà hagué de vendre les accions de la Companyia del canal de Suez 1875 i fou obligat, per la intervenció d’una comissió europea de control financer, a abdicar a favor del seu fill Tawfīq

Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial

Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials

Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria invitat per aquest i decidí d’installar-se a Constantina com a advocat 1858 Figurà entre els qui proclamaren la Tercera República Francesa 1870 i presidí el consell general d’Algèria 1871 i 1872-81 El 1876 fou elegit diputat per Alger, i fou reelegit en 1877-81 Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria

Es llicencià en dret i en medicina Dirigí les publicacions esportives La Jornada Deportiva , La Raça 1922 i Sports 1923 Fou fundador de l’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys Fou elegit diputat a corts 1933 Publicà Final d’etapa 1937 S'exilià el 1939 i, en tornar, ajudà Eduard Tarragona, Fraga Iribarne, etc, i els monàrquics liberals L’any 1977 fundà el partit polític Unió Demòcrata del Progrés Social, de presència migrada en la política catalana

Milità en l’oposició, fou empresonat i, el 1908, ingressà en la Societat de la Unió i el Progrés, òrgan del moviment dels Joves Turcs , del qual fou un líder notable Després de la revolució fou ministre de l’interior i de comunicacions 1909 i membre del triumvirat de govern, amb Enver Paixà i Cemal Paixà 1913 Gran visir 1917-18 i decidit germanòfil, en ésser signat l’armistici 1918 es refugià a Alemanya, on fou assassinat per un armeni

Fill de Johann Velten Graach 1807 — 1883, pintor alemany, s’establí el 1881 a Barcelona, on es casà 1882 i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon 1900 d’Emil Berliner, de la marca His Master's Voice, que representava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona Intervingué en la…

Referit, de primer a l’expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l’inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista Així, al segle XIX l’imperialisme es manifestà a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econòmica, hom volgué accentuar els lligams entre la metròpolis i les colònies amb un rigorós sistema proteccionista que garantís, amb mercats actius de consum, el progrés de la producció Un imperialisme economicopolític és també a la base del colonialisme alemany i de l’expansió en el continent americà per part dels EUA Hom parla modernament d’…

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia de Ciències…