Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
SS
Història
Organització paramilitar i policíaca del Partit Nacionalista Alemany.
La SS fou creada el 1925 com a guàrdia personal de Hitler, i des del 1929 estigué a les ordres de H Himmler Els seus membres, 400 en els inicis, s’elevaren a 100000 el 1933 i a 240 000 el 1939 A partir del 1934, en què, amb l’eliminació d’E Röhm i de la Sturmabteilung , desaparegueren els seus rivals més directes, la SS assolí un notable poder hom li confià la seguretat de l’estat i, des del 1939, el control dels territoris ocupats Es transformà, doncs, en policia política del Tercer Reich i collaborà amb la Gestapo —també dependent de Himmler— en la lluita contra les organitzacions d’…
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera
Història
Associació obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiració de Joan Muns, amb la finalitat d’ocupar-se de la previsió social dels treballadors tèxtils.
Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el…
convencions de Ginebra
Història
Acords internacionals, signats a Ginebra, per tal d’establir uns criteris de protecció per a les víctimes de guerra.
La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional
Vida coetània
Ramon Llull demanant protecció al papa i als reis cristians, en un fragment de la Vida coetània
© Fototeca.cat
Història
Títol català modern d’una biografia de Ramon Llull, escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París).
El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per Bde Gaiffier La versió catalana, de lletra del s XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové 1915 i reimpresa després a Mallorca 1933 i a Barcelona 1957 L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona
sagrera
Història
Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades.
Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici així s’originaren…
buc
Història
Militar
Protecció del bust o caixa del cos, usada pels guerrers als ss XIII i XIV.
Solia ésser de cuir, amb llaunes embotides
defensor civitatis
Història
Funcionari que tenia encomanada la protecció jurídica dels habitants de la ciutat, especialment dels humils.
També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII
bastió
Història
Militar
Obra auxiliar de cobriment en les fortificacions.
Solia ésser disposat davant les cortines de la muralla com a protecció i obstacle
poble de contribució
Història
Carrer o població que gaudien del dret de carreratge.
Dit especialment de les poblacions acollides a la protecció de la ciutat de Lleida
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina