Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Burschenschaft
Història
Moviment d’estudiants universitaris alemanys creat a Jena (Turíngia) el 1815, amb l’impuls nacionalista i liberal sorgit en la guerra antinapoleònica.
La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya
Jean Baptiste Martignac
Història
Política
Polític francès.
Secretari de Sièyes, durant la segona restauració borbònica féu costat al ministeri del reaccionari Villèle Diputat el 1821, prengué part com a comissari civil en la intervenció a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823 Ministre de l’interior 1828, féu el darrer intent per atreure la burgesia liberal cap a la monarquia borbònica
Alejandro Pidal y Mon
Història
Política
Polític castellà, fill de Pedro José Pidal.
Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut
paneslavisme
Història
Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament…
Nicolau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1825-1855).
Tercer fill de Pau I i successor d’Alexandre I En començar el seu regnat es produí la revolta dels decabristes , el 1825, moguda per les societats secretes Això féu que Nicolau cerqués suport, més que en la noblesa, en la burocràcia organitzà la policia política 1826 i dictà el codi de l’Imperi 1832, que regí fins a l’any 1917 Home sever, imposà una disciplina brutal i reprimí durament les revoltes dels mugics no fou, tanmateix, un reaccionari sense horitzó, puix que intentà de millorar la situació dels serfs i inicià la industrialització de Rússia 1837 primer ferrocarril…
Leyenda Negra
Història
Segons la historiografia espanyola, interpretació pejorativa de la història d’Espanya, en particular la que fa referència als regnats dels Àustria i dels Borbó.
La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las Casas en la…
Yuan Shikai
Història
Política
Polític xinès.
D’una família de petits terratinents, fou president imperial de Corea 1885-94 i jutge de Zhili actual Hebei, amb funcions militars Unit als reformistes 1898, organitzà les primeres tropes regulars però, traint els reformistes i l’emperador Guangxu, assegurà el cop d’estat reaccionari fomentat per l’emperadriu Cixi, de la qual esdevingué el braç dret Intelligent, enèrgic i sense gaires escrúpols, s’apropià les idees dels liberals i les aplicà, sense ells, tot i la resistència dels clans manxús conservadors Creà un tribunal de control administratiu i constitucional per a preparar…
Bienni Negre
Història
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anullades de fet La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i…
Manifest del Partit Comunista
Història
Obra de Marx i Engels publicada a Londres poc abans de la revolució del 1848.
Fou redactada a petició de la Lliga dels Comunistes i esdevingué el programa de la Primera Internacional L’obra és dividida en quatre parts La primera, “Burgesos i proletaris”, analitza l’evolució històrica de la humanitat i enuncia el principi de la lluita de classes com a motor de la història Després d’analitzar el paper històric de la burgesia “la burgesia ha tingut dins la història un paper eminentment revolucionari”, assenyala l’aparició del proletariat com a classe antagònica, car la contradicció entre mode de producció social i sistema d’apropiació individual continua sense resoldre's…
Revolución Cristera
Història
Alçament reaccionari contra el president mexicà Plutarco Elías Calles i el seu successor Portes Gil (1926-29), dirigit pels grups catòlics d’extrema dreta que s’oposaven a les mesures de reforma que tendien a minvar els privilegis de l’Església catòlica.
Els darrers brots de la revolta no foren vençuts fins el 1939