Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Boemond III d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1160-1201).
Fill de Constança d’Antioquia i de Ramon de Poitiers Fou derrotat i fet presoner 1164 per Nūr-al-Dīn, que s’apoderà d’Harrim passà a Bizanci, on prestà vassallatge 1165 Les incursions de Saladí reduïren enormement el principat També hagué de sotmetre's a les pressions 1194 de Lleó II de la Petita Armènia
Pāla
Història
Dinastia índia que regnà a Bengala des del s VIII fins al XII.
El seu fundador, Gapala, assolí el poder en un període d’anarquia, i el seu fill i successor, Darmapāla ~770-810, expandí el regne i controlà Kanauj un quant temps Els monarques Devāpāla sIX i Rāmapāla s XII foren els més importants de la família, sota la qual el país abraçà el budisme Les dinasties veïnes dels Sena i Gāhadavāla eclipsaren els Pāla i en reduïren el regne als territoris al S de Bihar, on s’extingiren
Consell d’Hisenda
Història
Òrgan de govern de la monarquia espanyola per a administrar els ingressos i les despeses de la corona de Castella.
Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Contaduría Mayor, que fou absorbida definitivament el 1602 Era compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII la recapta d’imposts fou encarregada a la Sala de Millones, inclosa en el Consell Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en importància, però…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Història
Publicació erudita creada a Barcelona el 1907 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la qual aparegueren vuit volums fins el 1936.
A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc, publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions fins a l’època moderna D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia medieval, l’escola…
ardiaca
Història
Cristianisme
Primer o principal dels diaques d’una església.
Ja al s II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del s IV no en són documentats el nom any 370, Optatus Milevitanus ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els clergues en període de seu…
fets de Prats de Molló
Història
Fets relacionats amb la invasió frustrada de la Garrotxa des de territori de l’Estat francès per un grup de militants d’Estat Català, preparada i dirigida per Francesc Macià; s’esdevingueren els primers dies de novembre de 1926.
El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin d’…
guerra de Successió d’Àustria
Història
Conflicte bèl·lic europeu que esclatà a la mort sense descendència masculina de l’emperador Carles VI d’Àustria (octubre del 1740).
Fou motivat pel secular antagonisme austrofrancès, per les ambicions territorials de Prússia i per la rivalitat mercantil i colonial entre la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, de l’altra Malgrat llur acceptació de la Pragmàtica Sanció , les potències europees refusaren de reconèixer Maria Teresa per tal d’emparar-se de territoris austríacs El conflicte s’inicià amb la conquesta de Silèsia per part de Frederic II de Prússia desembre del 1740 — abril del 1741 Tot seguit França, Espanya, Baviera i Saxònia s’uniren al vencedor en la lliga de Nymphenburg Maria Teresa, no obstant el…
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
delme
Història
Impost del deu per cent sobre els productes de la terra destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.
La seva percepció era ja ordenada a l’Antic Testament, i la primera formulació legal de l’obligació del poble jueu a pagar el delme és al Deuteronomi Amb el Nou Testament desapareix l’obligatorietat els primers cristians el rebutjaren, considerant que era un costum jueu Però la necessitat d’arbitrar algun sistema per al manteniment del clericat i de les esglésies imposà progressivament el costum de percebre delmes dins l’Església occidental Els primers passos per a la regularització del delme com un tribut eclesiàstic foren fets a França al s VI en els concilis de Tours i Mâcon Fou, però,…