Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Francesc Despuig
Història
Comanador de Montesa.
Durant la guerra de les Germanies 1521 lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d'Almenara
Bahādūr Šhāh I
Història
Sobirà mogol de l’Índia (1707-12).
Com a príncep comandà l’exèrcit i fou governador de Kābul En morir el seu pare, Aurangzeb, lluità amb els seus germans per tal d’aconseguir el poder Hagué de reduir una revolta de la secta dels sikhs Amb ell s’inicià la crisi d’autoritat dels grans mogols de l’Índia
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
Publi Corneli Escipió Nasica
Història
Militar
Política
Polític i general.
És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves
Ettore Pignatelli e Colonna
Història
Noble.
Quart duc de Monteleone 1613-22, gran d’Espanya i comte de Borrello i de Carònia Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona Es casà amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo Fou lloctinent de Catalunya 1603-10 Procurà reduir el bandolerisme es queixà a Felip III de la manca de mitjans econòmics per a fer-ho i féu executar alguns bandolers, com Bartomeu Ribes 1603, però no assolí de prendre Perot Rocaguinarda, actiu precisament aquells anys El 1610 inicià l’expulsió dels moriscs del Principat, que el seu successor, Pedro Manrique, deixà en bona part sense efecte
Francesc II de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1458-88).
Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia 1467, però fou vençut Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle 1485, però fou derrotat per les forces de la regent El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna
Ignace-François de Glimes de Brabant
Història
Militar
Militar való.
Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya
Juan Pablo de Aragón-Azlor y Zapata de Calatayud
Història
Duc de Vilafermosa des del 1764, comte de Guara i comte de Luna.
El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir
mediatització
Història
Incorporació d’un país germànic dependent directament o immediatament de l’emperador a un altre estat del Sacre Imperi en el qual el nou sobirà es converteix en un sobirà intermedi.
Al Sacre Imperi hi havia dos tipus de feus el feu immediat , que depenia directament de l’emperador, i el feu mediat , que també en depenia, però per mitjà d’un altre senyor La mediatització consistia a fer passar territoris o individus de la primera categoria a la segona, i la seva finalitat fou de reduir l’extraordinària autoritat del Sacre Imperi i de reforçar el poder d’alguns dels seus països, en detriment de la sobirania de l’emperador Les principals disposicions mediatitzadores foren efectuades arran de les guerres napoleòniques, en la creació de la Confederació del Rin…