Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
reformador
Història
Oficial reial el càrrec del qual era generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.
En foren, per exemple, Felip de Boïl i de La Scala a Sardenya 1323, després de la conquesta de l’illa, i a Mallorca 1345-48, com a organitzador de la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca, missió seguida pel també reformador i governador Gilabert de Centelles i de Montcada 1348-59 Per a dur a terme la reforma del govern municipal mallorquí en fou també el governador Hug d’Anglesola i de Ribelles 1397-98 i, més tard, Francesc d’Erill i de Centelles 1452-57 per a la repressió dels forans
Alfons III de Portugal
Història
Rei de Portugal (1248-79).
Fill segon d’Alfons II Prosseguí la reconquesta i incorporà l’Algarve a Portugal El seu sobrenom prové de les reformes de tipus econòmic
Josep I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1750-77).
Era fill de Joan V i de Maria Anna d’Àustria Deixà el govern a les mans del ministre Pombal, que dugué una política reformista típica del despotisme illustrat L’atemptat contra el rei el 1758 donà pretext a Pombal per a expulsar, processar i executar alguns aristòcrates Un atac de feridura obligà el rei a nomenar regent la seva muller, Maria Anna Victòria d’Espanya 1776
Joan Calví

Joan Calví
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…
Guillaume Farel
Història
Reformador.
Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel
Pier Martire Vermigli
Història
Reformador italià.
Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem sacramento en…
Huldrych Zwingli
Història
Reformador suís.
Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…
Felip de Boïl i de La Scala
Història
Cavaller.
Segon senyor de Manises, conseller, mestre racional 1320-30 i tresorer 1330-36 de Jaume II i d’Alfons el Benigne Fill de Pere Boïl i d’Aragó Prengué part en la conquesta de Sardenya 1323, de la qual fou designat reformador amb Bernat de Boixadors el 1326 Ambdós hagueren d’enfrontar-se amb la revolta sarda Participà en l’expedició de Pere el Cerimoniós a Mallorca i en les campanyes al Rosselló 1343-44 destinades a desposseir Jaume III de Mallorca del seu regne Fou governador de Perpinyà el 1344, i reformador de Mallorca des del 1345, on organitzà la repressió contra…
Anthony Ashley Cooper Shaftesbury
Història
Polític i reformador anglès.
Setè comte de Shaftesbury Des de la Cambra dels Comuns, lluità per l’emancipació política dels catòlics britànics 1826, per l’escurçament a deu hores de la jornada de treball a les fàbriques Lord Ashley's Act , 1847 i per les condicions de treball de les dones i dels infants Propugnà la instrucció dels obrers i dels camperols
Bernat de Boixadors
Història
Governador de Sardenya.
Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué…