Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Gran València
Història
Organisme administratiu (Corporación Administrativa de la Gran Valencia) creat per llei el 1946 i desenvolupat per decret el 1949 que tenia com a finalitat l’ordenació urbana de València i de la seva comarca (pràcticament tots els municipis de l’Horta).
Informava els plans generals i podia promoure l’ordenació dins els plans parcials, així com proposar l’annexió de municipis a la ciutat, gestionar subvencions estatals, etc Els òrgans més rellevants eren el consell general, presidit pel governador civil, i la comissió executiva, presidida per l’alcalde de València La seva composició, eminentment burocràtica i l’amplitud teòrica de les seves funcions, així com del territori sobre el qual les exercia, en feren un organisme poc operatiu i més aviat impopular L’any 1986 fou dissolt per les Corts Valencianes
Ricardo Burillo Stholle
Història
Militar
Militar castellà.
Era comandant de la guàrdia d’assalt a Madrid en iniciar-se la guerra civil de 1936-39, i intervingué en el setge de l’alcàsser de Toledo, en l’organització del cinquè regiment, en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama, on comandà el tercer cos d’exèrcit amb el grau de tinent coronel El mes de maig del 1937, i fins el novembre, es féu càrrec dels serveis d’ordre públic a Barcelona, on actuà contrà els membres del POUM, i ascendí a coronel Governador d’Alacant, on dirigí l’evacuació de personalitats rellevants del Front Popular, al març del 1939 fou fet presoner per les…
marquesat de Santa Maria de Barberà
Història
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’abril de 1313…
llamborda de memòria
Història
Dret
Llamborda coberta amb una placa de bronze o de llautó on es graven el nom i les dades més rellevants d'una persona que ha estat víctima del nazisme.
La llamborda de memòria, denominació en català de l’original alemany Stolperstein , que significa literalment ‘pedra que fa ensopegar’, es colloca al terra de davant de la casa on havia viscut la víctima en senyal de respecte i homenatge Fou ideada per l’artista alemany Gunter Demnig, que en collocà la primera l’any 1992 davant de l’ajuntament de Colònia, on Heinrich Himmler ordenà l’inici de les deportacions als camps de concentració A Catalunya la primera llamborda de memòria fou collocada a Navàs Bages en record de cinc deportats d’aquesta població El 2020 al conjunt de…
Ian Gibson
Història
Hispanista irlandès.
El 1960 es graduà en literatura espanyola i francesa al Trinity College de Dublín Posteriorment inicià una carrera acadèmica com a professor a les universitats de Belfast i Londres 1968-75 Resident a l’Estat espanyol des de la segona meitat dels anys setanta, el 1984 n'obtingué la nacionalitat És autor de cròniques i estudis sobre episodis rellevants de la Guerra Civil Espanyola i de biografies o reportatges de personatges relacionats amb aquest conflicte, molt especialment Federico García Lorca La represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies…
Felip IV de França
Història
Rei de França (1285-1314) i de Navarra (Felip I, 1284-1305).
Fill de Felip III i d’ Elisabet d’Aragó , es casà amb Joana I , reina de Navarra i comtessa de Xampanya, i fou coronat rei el 1286 En el tractat de Tarascó 1291 i en el d’Anagni 1295 conclogué la seva lluita amb els reis catalanoaragonesos, heretada del seu pare, que era adversa als francesos Intentà, però, de reservar-se la Vall d’Aran, que no fou restituïda al rei català fins el 1298 Lluità contra els anglesos, i les treves de Vyre-Saint-Bavon, el 1297, i la pau del 1303 amb Eduard I li proporcionaren importants places a la Guiena i a Gascunya També lluità contra Flandes i els reis alemanys…
Práxedes Mateo Sagasta

Práxedes Mateo Sagasta
© Fototeca.cat
Història
Polític castellà; fou enginyer de camins, professió que només exercí en la seva joventut.
Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…
Eduard Carbonell i Esteller
Història
Art
Historiador de l’art i museòleg.
Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en…
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…
,