Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Roger I de Sicília
Història
Comte de Sicília.
Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants
batalla del coll de Panissars
Història
  Militar
Fet d’armes ocorregut al coll de Panissars els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285.
Les forces catalanes atacaren l’exèrcit de Felip III de França, que es retirava, delmat per la pesta, després del fracàs de la croada contra Catalunya Pere II de Catalunya-Aragó confià l’avantguarda de l’atac a Ramon de Montcada i d’Aragó, que féu estralls amb els seus homes entre els fugitius tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, malgrat que entre aquesta hi havia Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya Acabat l’assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Lloria, que havien desembarcat…
Carles XIV de Suècia
Història
Mariscal de França i després rei de Suècia i de Noruega (1818-44).
El seu nom era Jean-Baptiste Bernadotte Entrà a l’exèrcit francès el 1780 i arribà a general de brigada el 1794 Comandà els exèrcits de la Convenció a Holanda i obtingué diverses victòries El 1797 collaborà amb Napoleó Bonaparte a la campanya d’Itàlia El 1798 es casà amb Désirée Clary i esdevingué cunyat de Josep Bonaparte El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i passà a ésser governador de Hannover Es distingí a Austerlitz 1805 i fou nomenat príncep de Pontecorvo 1806 Durant la quarta coalició obtingué victòries sobre els russos i prussians i deturà l’ofensiva sobre Suècia amb motiu del…
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, …
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…
desamortització
Història
  Dret
 
						Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. 
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas…
conferència de Cervera
Història
Reunió que tingué lloc a Cervera (Segarra) el 13 de juny de 1713, a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III, i el marquès de Grimaldi, en nom del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit franco-castellà de Felip V, amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l’armistici durant l’evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d’establir la manera de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència.
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…