Resultats de la cerca

Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent

L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al papa, com també…

Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebellà contra el rei Martí I i colligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394 Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu Es tornà a rebellar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns Per intercessió del gran…

El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà…

El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…

Els inicis professionals De ben jove deixà la casa familiar per a formar-se com a militar, en la branca de l’enginyeria de guerra L’any 1695 retornà a València, després d'haver participat en els combats contra els turcs al front hongarès i també d'haver prestat servei al Milanesat En aquesta època ja era coronel d’enginyers dels regiments imperials que dirigia l’influent príncep Jordi de Hessen-Darmstadt La relació amb aquest personatge fou el que facilità que Basset s’encarregués, el març del 1698, per desig de Carles II , de planejar les defenses de la ciutat d’Orà Fruit d’aquest encàrrec…

Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266-85—, el qual perdé…