Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Saladí I
Història
Soldà d’Egipte (1171-93) i de Síria (1174-93), fundador de la dinastia aiúbida.
Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem victòria de…
Sayf al-Dīn al-Malik al-‘Ādil
Història
Soldà aiúbida (1198-1218), germà de Saladí I.
Lluità contra els francs durant la tercera croada 1188 i intervingué en la negociació de pau entre Saladí i Ricard I d’Anglaterra 1192, que intentà d’emmaridar-lo amb la seva germana A la mort de Saladí aconseguí de reconstituir l’imperi, que incloïa Síria, Mesopotàmia i Egipte
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els…
zengita
Història
Membre d’una dinastia de governadors locals (atabeg) que governaren Síria i Mesopotàmia (1127-1250) sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Enfrontats amb els croats, els arrabassaren Edessa 1144 i Jerusalem 1164 Per rivalitats successòries llur poder anà reduint-se, fins que foren anorreats per Saladí
al-Malik al-Ādil ibn Zangī Nūr al-Dīn
Història
Atabeg
de Damasc (1146-74), fill i successor d’‘Imād al-Dīn Zangī.
En lluita contra els croats, s’emparà del comtat d’Edessa 1146-50 i de Damasc 1154 Participà activament en l’esfondrament dels fatimites a Egipte, que passà a les mans de Saladí 1171
Balduí IV de Jerusalem
Història
Rei de Jerusalem (1174-85), fill i sucessor d’Amalric I.
Tingué com a preceptor Guillaume, arquebisbe de Tir, i com a regent Ramon III, comte de Trípoli S'oposà a l’ofensiva de Saladí contra Síria i Palestina 1177, 1182, però no pogué evitar que aquest encerclés el regne de Jerusalem gràcies a la unió de Síria i Egipte
Boemond III d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1160-1201).
Fill de Constança d’Antioquia i de Ramon de Poitiers Fou derrotat i fet presoner 1164 per Nūr-al-Dīn, que s’apoderà d’Harrim passà a Bizanci, on prestà vassallatge 1165 Les incursions de Saladí reduïren enormement el principat També hagué de sotmetre's a les pressions 1194 de Lleó II de la Petita Armènia
Guiu I de Jerusalem
Història
Rei lusignanès de Jerusalem (1185-92).
A la mort de Balduí IV, i pel seu casament amb Sibilla, filla d’Amalric I, fou reconegut rei de Jerusalem Fou vençut i fet presoner per Saladí a Hattin 1187 aquesta derrota significà la pèrdua de Jerusalem Una vegada alliberat, organitzà el setge d’Acre 1188 El 1192 rebé de Ricard I Cor de Lleó el reialme de Xipre, on establí una dinastia que durà fins al s XV
Isaac II Àngel
Història
Emperador bizantí (1185-95 i 1203-04).
Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel
principat d’Antioquia
Història
Estat llatí fundat el 1098, arran de la primera croada, per Boemon I, príncep de Tàrent, l’obra del qual fou completada i consolidada pel seu nebot Tancred.
El principat s’estenia al llarg d’uns 200 km de costa, del nord d’Alexandreta al sud de Bâniyâs al sud-est incloïa Apamea i Maaret en Naamân i, a certa distància d’Alep, atenyia els límits del comtat d’Edesa Independent de dret, acceptà el vassallatge envers Bizanci Saladí mort el 1193 s’apoderà de la major part del territori Baybars posà fi a la seva existència en apoderar-se de la ciutat d’Antioquia el 1268, en temps de Boemon VI