Resultats de la cerca

El govern de Felip IV atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats tant catalans com castellans, i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de queviures,…

Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda 1752 adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet 1763 i a Pesenàs Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier Intentà, en va 1789, d’obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents El 1793, ja molt vell, comandà l’exèrcit que fou derrotat a Ceret pel…

Un residia a Barcelona i tenia al seu càrrec els artillers de Perpinyà, Salses i Roses i els castells de la frontera amb França el que residia a Mallorca tenia jurisdicció sobre totes les Balears

Lluità al servei de Felip IV de Castella Participà en el setge de Salses 1639-40, i en 1640-41 formà part de les forces filipistes manades pel marquès de Los Vélez, del qual era lloctinent, i dirigí el fracassat assalt de Montjuïc, a Barcelona 26 de gener de 1641 El seu fill Carlo Maria Caracciolo , duc de San Giorgio, cavaller de Calatrava 1627, que formava part d’aquestes forces, morí en la batalla Posteriorment Carlo lluità a Portugal 1644

Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat

Fill del mariscal Henri de Schömberg, marquès d’Espinay i comte de Nauteuil i de Duretal Fou duc consort d’Halluin El 1632 fou nomenat governador del Llenguadoc, que defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal 1637 Lluità al Rosselló i, juntament amb el mariscal de La Melleraie, s’apoderà de Perpinyà i de Salses 1642 El 1644 fou governador de Metz i de Verdun El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat 1648-49 durant el seu mandat obligà els castellans a alçar el setge…

Fill de Dalmau de Castellnou Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert V, l’acta d’homenatge de Jaume de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrès Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria A la mort del seu cosí Jaspert 1321…

Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume Collaborà en l’expulsió dels moriscs de la corona catalanoaragonesa, i el 1611 fou designat com un dels tres comissaris tramesos a Andalusia contra els reductes de moriscs Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya 1613-39 La seva conducta el féu impopular casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort Inclinat al bàndol dels cadells, combaté el dels nyerros, i principalment Alexandre de Marimon 1619 el 1626…

Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials…

Fill gran de Joan de Llupià i de Saragossa Fou alcaid del Castellet de Perpinyà, i després portantveus del seu pare com a procurador reial de Rosselló i Cerdanya 1636 Lluità contra els francesos al Rosselló comandant un terç, i es destacà en el setge de Salses 1639 El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, fou detingut per sospites d’avinença amb els francesos, però lluità al costat de les tropes de Felip IV de Castella i ocupà Agramunt 1644 Acabada la guerra, fou governador de Catalunya El 1653 li foren confiscats els béns del Rosselló, i foren lliurats a Josep de Margarit,…