Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
secularització
Història
Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat.
El mot sol aplicar-se a la transferència progressiva, ja des de l’edat mitjana, dels delmes delme a senyors laics, o a llur abolició a partir de la Revolució Francesa i, d’una manera específica, al procés de desamortització
Gotard I de Curlàndia
Història
Noble livonès de la família Ketteler.
Fou el darrer que, a Livònia, ostentà el càrrec de gran mestre de l’orde teutònic i aconseguí la secularització de la seva branca als seus territoris 1561 El rei Esteve Báthory de Polònia l’investí 1561 com a duc de Curlàndia i de Semigàlia Introduí la Reforma al seu ducat
Qüestió Romana
Història
Nom donat al conjunt d’esdeveniments polítics de mitjan s XIX que culminaren amb l’ocupació i la supressió dels Estats Pontificis per Víctor Manuel II d’Itàlia (1870).
Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de…
dieta d’Espira
Història
Dieta celebrada a la ciutat alemanya d’Espira diverses vegades.
La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia Cinc prínceps i…
José Manuel Balmaceda
Història
Estadista liberal xilè.
El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública…
exclaustració
Història
Supressió dels ordes religiosos en un país, ordenada pel poder polític.
Seguint la política de secularització duta a terme durant la Revolució Francesa, el 1790 que afectà les comunitats religioses de la Catalunya septentrional, hi hagué decrets d’exclaustració als països que estigueren sota la influència napoleònica Josep I en proclamà un per a Espanya el 1808, que no fou aplicat, però, d’una manera rigorosa La restauració del règim constitucional espanyol el 1820 comportà novament mesures secularitzadores foren desterrats els jesuïtes i manades tancar les cases religioses amb menys de 24 professos i llurs béns foren confiscats Revocades tals…
Juan Donoso Cortés
Filosofia
Història
Literatura
Política
Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol.
Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…
Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians
©
Història
Cristianisme
Política
Sacerdot i polític.
Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…
,
corts de Cadis
Història
Assemblea de diputats reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis), Cadis i Madrid.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista,…
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…