Resultats de la cerca

Prengué part en les lluites de la Unió contra Pere III 1347, fou pres a la batalla d’Èpila i perdonat seguidament Lluità al costat del rei contra l’infant Ferran 1352 i a la guerra de Castella Ajudà el rei a alçar el setge de València i jurà la pau amb Navarra a Sos 1364 Amb Enric de Trastàmara, participà a la batalla de Nájera i fou pres 1367 Rescatat, fou un dels qui juraren la pau d’Almazán 1375 Ingressà a l’orde de sant Bernat, al monestir de Rueda, però intervingué encara activament a les corts de Montsó 1383-84 De la seva tercera muller, Isabel de Mesía o de Mejía, tingué…

Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'a contra els…

Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de…

Enfrontà els infants d’Aragó amb Álvaro de Luna, privat del rei Joan II de Castella Hereus aquells dels béns de llurs pares Ferran I de Catalunya-Aragó i Elionor d’Alburquerque, a Castella, intentaren d’exercir el poder en el regne, aprofitant-se de la debilitat de caràcter de llur cosí Joan II El 1420 les desavinences entre els més grans dels infants, Joan i Enric, feren fracassar el cop d’aquest darrer, que s’havia apoderat a Tordesillas de la persona del monarca i del govern efectiu Empresonat Enric el 1422, no fou alliberat fins el 1426, davant l’amenaça de guerra amb la corona…

Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303 Esdevingué rei en…

El 1934, el seu pare, el pastor baptista Michael King, es canvià el nom i també el del seu fill en homenatge al reformador alemany Martí Luter Malgrat créixer en un ambient benestant, des d’infant experimentà els efectes de la segregació i els prejudicis racials contra els negres al sud dels Estats Units Graduat en sociologia al Morehouse College d’Atlanta 1948, posteriorment estudià teologia al Crozer Theological Seminary de Chester, Pennsilvània, on es graduà el 1951, i a la Universitat de Boston, on es graduà el 1955 Pastor baptista des del 1954, adoptà les idees de Gandhi  sobre la…

Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei Es casà amb Urraca , filla d’Alfons VI de Castella, ja vídua de Raimon de Borgonya Esmerçà la seva vida a guerrejar constantment contra sarraïns i cristians, amb èxit i sense tingué ben merescut el sobrenom amb què el conegueren ja els historiadors antics, el Bataller Bé que al començament del seu regnat perdé alguns territoris del Cinca, Alfons reaccionà ben aviat El 1106 s’acostà a…

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen…

En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de conscienciació…

Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…