Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
assemblea de Weimar
Història
Assemblea constituent alemanya que es reuní del 6 de febrer de 1919 al 21 de maig de 1920, de primer a Weimar i després a Berlín.
Els socialdemòcrates hi tenien la majoria relativa, seguits dels catòlics i dels demòcrates Acceptà el tractat de Versalles 22 de juny de 1919 i aprovà una constitució 2 d’agost de 1919, que instaurà la república de Weimar , federal, parlamentària i democràtica, el primer president de la qual fou FEbert
Ninou
Història
Cap d’Any.
Des de l’edat mitjana, a Barcelona tenia lloc, a la plaça del Born, la fira del vidre Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats La plaça era enramada A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, precedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou
Josep Zulueta i Gomis
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’ECastelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari
tràfic d’esclaus
Història
Sociologia
Transport de negres africans a Amèrica per a ésser venuts com a esclaus.
Malgrat que, dirigit a Europa, ja existia a la baixa edat mitjana, cobrà nou impuls amb el descobriment d’Amèrica Els portuguesos foren els primers a dedicar-s’hi, des de llurs possessions de Guinea i Angola ben aviat foren seguits per holandesos, francesos i anglesos, que obtingueren contractes d'asiento amb la monarquia hispànica i crearen l’anomenat tràfic triangular ruta comercial La lluita contra el tràfic d’esclaus té molta relació amb la lluita per l’abolició de l’esclavitud esclau Després de les prohibicions establertes per diferents països la Gran Bretanya, per exemple…
David Lloyd George
Història
Política
Polític gal·lès.
El 1890 fou elegit diputat per Caernarvon, districte que representà 55 anys seguits al parlament Oposat a la guerra dels bòers, formà part, com a representant dels liberals radicals, del gabinet Campbell-Bannerman 1905, on fou president del Board of Trade Canceller de l' exchequer 1908, impulsà importants reformes socials llei sobre les pensions de vellesa, 1908, i llei sobre seguretat social, 1911, finançades amb un impost especial sobre les grans fortunes i sobre la propietat de la terra, el qual el parlament aprovà, malgrat l’oposició de la cambra dels lords Primer ministre el…
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles que els jesuïtes tenien a la ciutat de València, i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Com tots els valencians de l’època, des del pare Vicent Tosca, fou més inclinat a les ciències que no pas a la metafísica, i menys a l’escolàstica, i alternà el castellà i el…
morisc | morisca
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
societat econòmica d’amics del país
Economia
Entitats culturals i cíviques
Història
Institució cultural creada a diferents regions de l’Estat espanyol durant el darrer terç del segle XVIII.
Constituïen un parallel de les diferents acadèmies i societats d’agricultura aparegudes a Europa durant aquell segle En llur naixença i desenvolupament intervingueren el moviment illustrat amb la seva preocupació pels coneixements útils, i també la forta embranzida agrícola del segle, que reviscolà l’interès pel millorament dels procediments tècnics i per les modificacions del règim de la propietat Durant un cert temps hom ha considerat que les societats econòmiques foren una manifestació dels nuclis burgesos, però avui hom les creu fonamentades en l’aristocràcia i el clericat illustrat,…
les Germanies
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells…
invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…