Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
albarrana
Història
Antigament, torre que hi havia fora dels murs d’un lloc fortificat.
Servia per a la defensa i també com a talaia
sincel·le
Història
En l’imperi Bizantí, títol, creat per l’emperador Lleó VI, que designava la persona de confiança o el presumpte successor d’un patriarca o d’un bisbe.
En particular, el sincelle del patriarca de Constantinoble formava part de la jerarquia civil i servia d’enllaç entre el basileu i el patriarca
dolium
Història
Gran dipòsit de forma esfèrica, de terrissa, usat normalment al món romà per a posar-hi el vi nou, abans de passar-lo a les àmfores, recipient definitiu i de transport.
També servia per a emmagatzemar gra, oli i vinagre Normalment atenyien dos metres d’alçària i un metre i mig de diàmetre màxim A la part externa de vegades hi havia esgrafiat un text indicant-ne la capacitat
tory
Història
Membre de la fracció aristocràtica del parlament anglès, formada al segle XVII, que defensava la supremacia de les prerrogatives monàrquiques per sobre del poder legislatiu.
El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja
Economia
Història
Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica
Joaquim Milans del Bosch i Carrió
Història
Militar
Militar.
Nebot de Llorenç Milans del Bosch Lluità en la tercera guerra Carlina, a Melilla 1893 i a les Filipines 1897-98 El 1907 ascendí a general de brigada i el 1913, mentre servia a l’Àfrica, a general de divisió Fou capità general de Catalunya 1918-20 en aquest període tingué lloc la vaga general de La Canadenca, empresa que ell mateix havia contribuït a crear Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou governador civil de Barcelona 1924-30, amb adhesió completa al programa polític del dictador clausurà el camp del Futbol Club Barcelona i l’Orfeó Català 1925, suprimí entitats…
agnom
Història
Sobrenom romà (agnomen).
Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom praenomen i al nom gentilici Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família cognomen per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació predilecta de l’individu,…