Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Federació per a la defensa de la Llengua i de la Cultura catalanes
Història
Associació cultural creada a la Catalunya del Nord (1980), sorgida de la dinàmica catalana enfront de la política francesa tendent, en aquell moment, a englobar-la dins d’una demarcació llenguadociana sota l’hegemonia de Montpeller.
Agrupa la gairebé totalitat d’associacions culturals catalanes del país, i es proposa accions tendents a la normalització de la llengua i de la cultura catalanes, molt ambicioses És un exponent de la revifalla catalanista dels anys setanta
Jacint Balaguer i Perelló
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Fou sergent del regiment d’Àfrica Escriví un poema de setanta-vuit octaves titulat Métrico panegírico a la festiva demostración que la ciudad de Palma ha consagrado a su patrocinio don Raimundo Despuig 1737, quan aquest fou elegit mestre de Sant Joan de Malta, i el drama castellà Andrómeda y Perseo 1741, representat al teatre de Palma
,
dḗmos
Història
Originàriament, conjunt de ciutadans d’una polis grega, regits per uns mateixos drets.
A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts
Margarida d’Angulema

Margarida d’Angulema,en un retrat de François Clouet
© Fototeca.cat
Història
Duquessa d’Alençon, reina de Navarra i comtessa d’Armanyac i escriptora.
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró
Ahmed Sékou Touré

Ahmed Sékou Touré
© Fototeca.cat
Història
Polític guineà.
Essent funcionari de correus 1941, fou un dels fundadors del primer sindicat de Guinea, la Unió de Treballadors de Correus Collaborà en la creació del Reagrupament Democràtic Africà 1946 i fou secretari general del Partit Democràtic de Guinea 1952 Alcalde de Conakry 1955 i diputat a l’assemblea nacional francesa 1955, fou elegit primer president de la República de Guinea 1958 Reelegit en les eleccions presidencials successives 1961, 1968, 1974, 1978 i 1982, instaurà un règim revolucionari nacionalista i panafricanista, acostat ideològicament a l’URSS al principi i, a partir dels anys …
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou…
gir lingüístic
Història
Tendència filosòfica pertanyent al corrent postestructuralista sorgit els anys setanta en àmbit anglosaxó, que postil·là la centralitat de models lingüístics com a nou paradigma de les ciències socials.
Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual
arqueologia industrial
Història
.
Branca de la història que estudia el passat industrial de les societats Malgrat la denominació, com a camp de coneixement històric no es limita, ni molt menys, a l’estricta aplicació del mètode arqueològic ans es fonamenta en la història de l’art, la història econòmica i de la tècnica, etc El concepte d’arqueologia industrial es difongué durant la dècada dels seixanta, havent-ne estat les universitats britàniques les principals impulsores Als Països Catalans s’introduí cap al final dels anys setanta Cal considerar l’arqueologia industrial com un fenomen característic de les…
Ordinacions d’En Sanctacília
Història
Nom amb el qual és conegut el text titulat oficialment Consuetuds de la ciutat de Barcelona sobre les servituds de les cases e honors
, i que és una font remarcable de dret urbà barceloní.
El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume probablement Jaume II de Catalunya-Aragó, amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari El cos total del text és format per setanta capítols, dedicats tots ells a…
Lech Wałęsa
Història
Nom amb què és conegut el dirigent sindical i polític polonès Leszek Wałęsa.
De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność , organitzats ben…