Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Estudios
Història
Publicació mensual anarcosindicalista en castellà, apareguda a València en 1929-39, editada per J.Juan Pastor com a continuació de «Generación Consciente» (Alcoi, 1923-25; València, 1925-28).
De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez
Humbert Torres i Barberà
Història
Metge i polític.
Interessat per la metapsicologia, presentà al congrés internacional d’aquesta ciència celebrat a Lieja 1922 una ponència sobre la immortalitat Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí Informació Mèdica de Lleida Collaborà activament a La Terra , Lleida , L’Opinió i La Humanitat Fou alcalde de Lleida, on portà a terme una gran modernització de la vida municipal Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts constituents 1931 i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries A l’exili…
Anne Frank

Casa d’Anne Frank a Amsterdam
© Turisme d’Holanda
Història
Literatura
Jueva alemanya famosa pel seu diari, testimoni del temps viscut en un amagatall fugint de la persecució nazi.
El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya 1933 Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos 1940, el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank El 4 d’agost de 1944 les dues…
dol
Història
Aflicció acusada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia.
Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del…
màgia
Etnologia
Història
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…
Lucrècia Borja
Història
Duquessa de Mòdena, Ferrara i Reggio.
Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a anullar aquest…
catarisme
Història
Religió
Conjunt de doctrines i moviment religiós dels càtars.
Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…
feminisme
El comitè executiu del Consell Internacional de les Dones (1899)
© Fototeca.cat
Història
Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del segle XIX dins l’àmbit de la societat industrial.
En són precursors importants Olympe de Gouges, que presentà a l’assemblea constituent, durant la Revolució Francesa, una Déclaration des droits des femmes 1789, Mary Wollstonecraft, que publicà A Vindication of the Rights of Women 1792, i l’obra de William Thompson Appeal of one Half of the Humane Race 1825, influït per Owen, on per primera vegada es demana el dret al vot Dins el socialisme utòpic, Fourier i Flora Tristan arribaren més enllà en els plantejaments teòrics supressió de la família, llibertat sexual, fills educats per la comunitat, etc En l’anàlisi marxista les…