Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Narām-Sin
Història
Rei d’Accad (2291-2255 aC).
Fill de Maništusu 2306-2292 aC i net de Sargó I Arribà fins a la Mediterrània i sotmeté Alep i el Líban, alhora que exercí un cert control sobre l’Àsia Menor Obtingué la seva victòria més gran sobre els pobles de l’altiplà de l’Iran els gutis i els lulubis, tal com resta expressat en la famosa estela de Narām-Sin , conservada al Musée du Louvre de París A la fi de la dinastia, els gutis envaïren Mesopotàmia 2191 aC Narām-Sin s’atribuí el títol de “rei de les quatre nacions” i es feu divinitzar
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
Alonso de Contreras
Història
Aventurer castellà.
Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi 1630 Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900
amorita
Història
Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià.
Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, llurs…
Nabopolassar
Història
Rei de Babilònia (626-605 aC).
Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš
Nabonid
Història
Rei de Babilònia (556-539 aC) i darrer sobirà de la dinastia caldea.
S'enemistà amb el clergat de Marduk i amb una gran part dels seus súbdits en patrocinar el culte de Sin, déu de Harran, d’on Nabonid o Nabu-na'id era originari Incorporà a l’imperi una part d’Aràbia conquesta del Ḥiǧāz Per causes ignorades, nomenà el seu fill Baltasar governador de Babilònia i romangué deu anys a Taima Aràbia, quan el perill persa era ja evident El 539 aC Cir penetrà a Mesopotàmia i Nabonid tornà a Babilònia, però la desafecció dels seus súbdits féu caure la ciutat i el regne en poder del capitost persa
Marc Antoni Palau i Casanova
Història
Erudit i apologista.
Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i…
Rafael Calvo i Serer
Història
Literatura
Política
Assagista i polític.
Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la història a la de Madrid, fundador i director de la revista Arbor 1944 i membre destacat de l’Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo España sin problema 1949, Teoría de la Restauración 1952, La fuerza creadora de la libertad 1958 Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari Madrid , que dirigí 1966-68, l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se…
Francisco Silvela y de Le Vielleuze
Història
Polític castellà.
Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran i Bas,…
roder | rodera
Història
Al País Valencià i, almenys, des del segle XIX, bandoler (bandolerisme).
Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget, i d’altres La figura d’…