Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
combat de Sarjel
Història
Victòria naval assolida per Andrea Doria davant el port de Sarjel (Algèria), el 1530.
L’almirall genovès havia reforçat la seva esquadra amb deu galeres del País Valencià i del Principat i deu de franceses atacà les naus de Barbarroja per sorpresa i saquejà la població Barbarroja es revenjà amb l’assassinat en massa de captius cristians
Pere Salvà i Sàbat
Història
Guerriller.
Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol Indultat després del conveni de Bergara 1839, passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable
Carlos de Witte y Pen
Història
Militar
Militar castellà d’origen flamenc.
El 1808 era corregidor de l’ajuntament de Barcelona i governador militar de la plaça No sabé impedir que les tropes napoleòniques, que havien entrat a Barcelona com a aliades, s’apoderessin de la Ciutadella per sorpresa 29 de febrer de 1808 En tenir notícia dels esdeveniments del 2 de maig a Madrid, deixà d’exercir el càrrec, i el 7 d’octubre fugí de Barcelona
batalla de Garigliano
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a la vora del riu Garigliano (Laci, Itàlia) el 28 de desembre de 1503 entre l’exèrcit catalanoaragonès comandat per Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità) i l’exèrcit francès, en la guerra sostinguda per l’adquisició del regne de Nàpols.
El Gran Capità, ajudat pels condottieri Bartolomeo d’Alviano i Prospero Colonna, aconseguí d’atacar per sorpresa gràcies al mal temps i de desbaratar l’exèrcit francès Victòria estratègica més que no tàctica, representà, després de la de Cerignola batalla de Cerignola i amb la ulterior caiguda de la fortalesa de Gaeta 1 de gener de 1504, el pas definitiu del regne de Nàpols sota el poder de Ferran el Catòlic
Pasqual Cucala
Història
Militar
Guerriller carlí.
Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili
Otó II
Història
Emperador romanogermànic (973-983, associat a l’imperi el 967).
Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria
José Tomás Rodríguez Boves
Història
Militar
Militar asturià.
A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica
Joan Francesch i Serret
Història
Militar
Militar.
Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces
segon combat del Bruc
Història
Combat lliurat el 14 de juny de 1808 entre una divisió francesa, comandada pel general Chabran i enviada a la zona com a represàlia pels fets del primer combat del Bruc-, i les forces resistents.
Aquestes eren integrades per 1 500 voluntaris de Lleida, comandats per Joan Baget, els sometents de Manresa i els d’Igualada —en menor nombre que en el primer combat pel fet de coincidir aquesta vegada amb el temps de la sega—, els terços de Cervera —una part dels quals era formada per dues companyies—, i encara 100 soldats més provinents de Lleida, del regiment suís de Wimpffen, vestits de paisà i amb barretina, i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt inferiors a les…
Joan Castells i Rossell
Història
Militar
Cap militar carlí, conegut també com el Gravat d’Àger i Mossenya, pel nom de la seva casa pairal.
Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de…