Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
durranita
Història
Individu d’una tribu d’Afganistan.
A partir del 1747, que ocupà el tron afgà Aḥmad Shāh dit Durrānī “perla de les perles”, els membres de la tribu abdalita a la qual pertanyia anaren substituint aquest nom pel de durranita
Muḥammad V del Marroc
Història
Soldà (1927-53) i rei del Marroc (1957-61).
Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència discurs de Tànger, 1947 El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa 1953 Exiliat a Còrsega 1954 i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn 1955 Reeixí a independitzar-se de França març del 1956 i d’Espanya abril del 1956 i es proclamà rei 1957 Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor 1960 el seu fill Hassan II
decadència
Història
Sociologia
Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.
Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i cíclica del progrés humà…
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una…
marquesat de Mores
Història
Títol concedit a Sardenya, el 1657, a Jaume Manca i Ledda, substituint el de comte de Mores, que li havia estat concedit el 1650.
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…