Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els…

El terme sembla provenir de les cases particulars on els primers cristians celebraven el culte, sota la protecció sub titulo d’una persona influent, sovint convertida en sant per una confusió amb el titular o sant patró d’una església, com és el cas del titulus Sabinae Sabina

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou…

Cal distingir-ne dues classes els infants nats , que són qualsevol dels fills o filles legítims del rei —o de la reina propietària— nascuts després del príncep o la princesa i qualsevol dels fills i filles legítims del príncep hereu que no ho sigui en precari i els infants de gràcia o de privilegi , que són els parents —cognats o agnats— del rei als quals aquest concedeix el títol esmentat Els segons en poden ésser privats els primers, no A la corona catalanoaragonesa, al fill primogènit del rei, almenys fins al regnat de Joan I, li era donat el títol d' infant primogènit , fins que fou creat…

Des del segle XII el landgravi era un funcionari amovible que estava al cap d’una demarcació territorial Des de la territorialització dels càrrecs segle XIII foren els caps d’un landgraviat o reforçaren el poder imperial al costat dels ducs, com els landgravis de l’Alta Alsàcia i la Baixa Alsàcia, de Brisgòvia, etc D’altres tenien el títol purament nominal, com els landgravis de Leuchtenberg

Aubrey de Vere 1120-94 rebé aquest títol el 1147 El novè comte, Robert de Vere 1362-92, obtingué el ducat d’Irlanda per les seves campanyes en aquell país El tretzè comte, John de Vere 1443-1512, lluità a favor dels Lancaster a la guerra de les Dues Roses i ajudà Eduard VII Tudor a assolir el tron El dissetè comte, Edward de Vere 1550-1604, fou un dels comissaris del procés de Maria I d’Escòcia Aubrey de Vere 1626-1703 fou el darrer comte d’Oxford pertanyent a la família de Vere Aquest títol fou novament concedit el 1711 a Robert Harley fins que el 1853 s’extingí…

El primer duc d’Àustria a donar-se aquest títol 1358 fou Rodolf IV, però no fou confirmat per l’emperador romanogermànic fins el 1453 a favor de Ladislau I Des d’aleshores tots els membres dinàstics de la casa arxiducal d’Àustria imperial des del 1804 porten aquest títol sempre unit al nom d’ Àustria i no al d’ Habsburg

L’emperador Lluís el Piadós establí com a duc de Bretanya el bretó Nominoe No obstant això, el títol de duc no correspongué a una realitat permanent i efectiva fins al final del segle X, quan Conan I el Borni, comte de Rennes Roazhon 970-992, reuní Bretanya sota el seu domini i prengué el títol de duc 990 Després de la seva mort 992, però, els reis de França no reconegueren el títol de duc als seus successors, sinó que solien designar-los comtes L’any 1213 el ducat passà a Pere de Dreux, dit Mauclerc , descendent agnat dels reis de França El seu net Joan…