Resultats de la cerca

Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de…

El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143 Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat 1240 s’independitzà de Barberà Extingits els templers la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde, la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319 per aquell temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya Els seus religiosos es…

Defensà l’orde davant el papa Climent V, però, detingut 1307 per ordre de Felip IV de França, acabà confessant sota tortura 1309 els excessos de què l’orde era acusat Havent-se retractat, el 1314, de les seves confessions anteriors, fou condemnat a la foguera

Fill de Vidià de Puigverd Heretà del seu pare els castells de Barberà, Pera i Prenafeta Conca de Barberà, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns, en particular el de Barberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147 Participà en la campanya d’Almeria 1147 amb deu cavallers propis i en la conquesta de Lleida 1149, on obtingué alguns castells És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV pel fet de no voler reconèixer-li el vassallatge pels esmentats castells que tenia del seu pare i abans eren del seu oncle matern Arnau Pere Un tribunal arbitral reunit a Lleida i…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…

La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma ,…

Potser fill petit del vescomte de Castellnou Guillem V Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269 El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya

Gran mestre de l’orde de l’Hospital 1307-19, succeí el seu germà Guillaume, del qual dugué a terme el projecte de conquerir l’illa de Rodes i de convertir-la en el centre de l’orde 1308 Acusat d’apropiació indeguda de béns obtingué una bona part dels béns dels templers, suprimits l’any 1312, hagué de dimitir 1319

Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780

El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291