Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
coalició
Història
Aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú.
En especial, hom designa amb el nom de coalicions les aliances de diversos països d’Europa contra Lluís XIV de França i, posteriorment, contra la Revolució i l’Imperi francesos La primera coalició contra Lluís XIV de França fou promulgada per Guillem III d’Holanda i integrada per Leopold I d’Àustria, el duc de Lorena, l’elector de Brandenburg i Carles II de Castella 1673-74 la guerra a què donà lloc acabà amb la pau de Nimega 1678-79 La segona coalició, anomenada lliga d'Augsburg 1686-90, donà lloc a la guerra que finí amb el tractat de Rijswijk 1697 La tercera 1701 és coneguda com la Gran…
Andrés Marcos Burriel y López
Història
Jesuïta i erudit.
Investigà en diversos arxius peninsulars, preferentment en el de la catedral de Toledo Escriví Liturgia Mozárabe, Paleografía española 1758, Noticia de la California y de su conquista temporal y espiritual 1758 i Tratado sobre la igualdad de pesos y medidas 1759 És interessant el seu epistolari 1744-58, especialment les Cartas eruditas y críticas
Berenguer Gairan
Història
Marí llenguadocià al servei de Jaume I de Catalunya-Aragó que prengué una part molt activa en l’expedició de conquesta de Mallorca (1229).
Era còmit de la galera reial gràcies a la seva perícia hom pogué capejar bé el temporal que es presentà al moment del desembarcament, i aconsellà que l’estol es refugiés a sa Dragonera Coneixia bé Mallorca per uns altres viatges anteriors, i el rei el recompensà, a l’hora del repartiment, amb sis jovades de terra a Sineu
tractat de Baiona
Història
Tractat conclòs a Baiona el 9 de maig de 1462 i signat per Joan II de Catalunya- Aragó a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny, en plena guerra civil catalana.
Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845
Mateu Salzet
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…
, ,
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual al Principat…
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei…
excusat
Història
Impost concedit pel papa (1567) a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…
combat naval de Constantinoble
Història
Militar
Batalla tinguda al febrer del 1352 entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.
L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina