Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joaquín Sánchez de Toca
Història
Polític castellà.
Diputat del partit conservador des de l’any 1884 i senador vitalici 1889, fou batlle de Madrid 1896 i 1907 i ocupà diversos ministeris 1900-04 i la presidència del consell d’estat 1904 i la del senat 1913 i 1920 Cap del govern 1919, intentà una política social conciliadora, però fracassà i dimití És autor de diverses obres
Fernand Dentz
Història
Militar
Militar francès.
Li tocà de lliurar París als alemanys 1940 Nomenat alt comissari francès al Pròxim Orient, s’oposà als anglogaullistes El 1945 fou jutjat i condemnat a mort, pena commutada pels treballs forçats, i morí a la presó
Fruela II d’Astúries i Lleó
Història
Rei d’Astúries (910?-925) i Lleó (924-925).
Sembla que el 910 destronà el seu pare Alfons III d’Astúries A ell li tocà Astúries, mentre que els seus germans Garcia i Ordoni reberen Lleó i Galícia, respectivament La mort d’aquests li'n féu heretar el 914 i el 924 els regnes Sembla que es casà dues vegades i que morí de lepra El succeí Alfons IV, fill del seu germà Ordoni
Giovanni Caboto
Geografia
Història
Navegant i explorador, probablement d’origen genovès.
S'establí a Venècia n'esdevingué ciutadà el 1476, des d’on navegà per la Mediterrània oriental, i vers el 1484 a Bristol Anglaterra En 1492-93 estigué a València, on proposà, sense èxit, a Ferran II de Catalunya-Aragó la construcció del port Obtingué d’Enric VII d’Anglaterra 1496 patent per a ell i els seus tres fills per a un viatge de descobriment i ocupació Caboto, que intentava d’establir una ruta o pas del nord-oest per a arribar al Japó, féu un viatge des de Bristol el 1497 tocà terra molt probablement en l’àrea de l’estret de Cabot, i un altre viatge, amb cinc vaixells…
Fernão Magalhães

Fernando de Magallanes
© Fototeca.cat
Història
Navegant portuguès.
D’origen noble, estudià arts militars, nàutica i geografia, i el 1505 participà en l’expedició del virrei Francisco de Almeida a l’Índia Navegà per l’Extrem Orient, i collaborà amb el virrei Alburquerque fins el 1513, que tornà a Portugal Combaté al Marroc 1514 però, caigut en desgràcia en assenyalar la situació de les Moluques dins la zona castellana, se n’anà a Castella En contacte amb el rei Carles I, suggerí la possibilitat d’arribar a les Moluques seguint la ruta occidental dins la demarcació castellana El 1518 fou nomenat capità general de la flota i governador de les terres que…
avalot de les Quintes
Història
Revolta popular esdevinguda a Barcelona pel maig del 1773, quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III d’Espanya, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.
Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O'Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força els guardians del Portal Nou els repelliren a trets…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
José Batlle y Ordóñez
Història
Política
Polític i estadista uruguaià.
Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili reprengué la…
Ferran Sanxis de Castre
Història
Primer baró de Castre.
Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el rei 1266 S'…
Rebomboris del Pa
Història
Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa.
Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans una multitud descontenta assaltà el pastim i l’incendià en bona part, alhora que s’apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la…