Resultats de la cerca

Es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara s’hi dóna una classe dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans de producció, i un poder d’estat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe Hom en troba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres de Lenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot en L’estat i la revolució 1917 La…

Professor de dret processal a diverses universitats d’Itàlia, el 1944 s’afilià al partit democrata-cristià Membre destacat de l’Assemblea Constituent 1946, fou vicepresident 1948-49 i president 1955-63 de la cambra dels diputats El 1963 i el 1968 fou primer ministre de governs de transició President de la república 1971-78, dimití el càrrec a causa d’un escàndol econòmic Des del 1967 fou senador vitalici Entre altres obres, publicà un Trattato di diritto processuale penale 1961

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…

Té com a objectiu fomentar la investigació sobre l’època franquista i la Transició a través d’una visió multidisciplinària integrant grups de recerca, professors i investigadors de diferents departaments universitaris catalans Per mitjà de convenis amb diverses institucions públiques i privades, ha celebrat congressos —com “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme” 2002, al Museu d’Història de Catalunya—, conferències, seminaris de debat —per exemple amb la Universitat de Roma III 2004—, projectes de recerca —“Catalunya…

La primera de les seves tasques fou la organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un colloqui sobre la Guerra Civil Es dotà d’una revista, Quaderns del Centre de Treball i Documentació , que tingué una durada efímera 1981 Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme 1987 que es publicà amb el títol Franquisme Sobre resistència i consens a Catalunya 1938-1959 1990, la coorganització del I Colloqui…

El seu pare s’havia destacat dins la Lliga Regionalista de Catalunya Acabada la Guerra Civil Espanyola la seva promoció política estigué determinada per la relació personal amb Mariano Calviño de Sabucedo, l’afiliació a FET-JONS i la vinculació, en condició d’assessor legal, amb l’Organización Sindical Española El 1960 entrà al consistori de Manresa com a regidor pel terç familiar i primer tinent d’alcalde, ascendint posteriorment a l’alcaldia 1964-1975 i la Diputació Provincial El 1975 s’incorporà a l’equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa , com a subgovernador, càrrec…

Advocat, milità en la Unió Republicana Autonomista i fou alcalde de València 1920-22 Diputat a les corts constituents de la Segona República 1931, fou ministre de treball i d’indústria i comerç el 1933, en dos governs presidits per Alejandro Lerroux L’any 1934 28 d’abril — 1 d’octubre fou president del consell de ministres en un govern de transició Necessitat dels vots de la Lliga al Parlament, impugnà davant el Tribunal de Garanties la competència del Parlament de Catalunya per a promulgar la llei de Contractes de Conreu, si bé després collaborà en la resolució del plet Cessà…

Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès 1924, del Comitè Central 1934 i del Politburó 1939 del PCUS Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS 1953 Al XX Congrés 1956 presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant Teoritzà la transició…

Format políticament al Frente de Juventudes, posteriorment féu carrera política com a militant de FET-JONS a Sabadell Comerciant paperer, començà a fer-se un nom com a organitzador de la demostració gimnàstica en honor de Franco amb motiu de la seva visita a la ciutat 27 de gener de 1942 Cofundador del Club San Fernando, que agrupava exmembres del Frente de Juventudes, regidor pel terç familiar de la capital del Vallès 1955, tinent d’alcalde amb Josep Maria Marcet i Coll 1955-60, primer tinent d’alcalde 1960-65, alcalde 1965-76 i membre de la Diputació de Barcelona 1967-76, arran de la vaga…

Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “…