Resultats de la cerca

Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78

Enfrontat amb els gaznèvides, els quals no deixaven installar les hordes turques a Coràsmia, fou primerament derrotat 1027 més tard, però, els arrabassà Marw 1037 i se'n féu nomenar sobirà Participà, amb el seu germà Togrïl Beg, en la batalla de Dandānqān 1040, que constituí la victòria decisiva del nou poder seljúcida

Tingué un paper important en la lluita pel control de la Mediterrània entre les forces cristianes i les turques, i es destacà especialment en la defensa de Malta, assetjada pels turcs, fins que arribà la flota hispànica 1565 El 1566 fundà la ciutat de La Valletta, que esdevingué capital de l’illa

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskisehir es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble El succeí el seu fill Orhan I, que havia conquerit la ciutat de Brusa 1326, convertida després en capital de l' imperi Otomà

El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat

Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles

Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el segle IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al segle X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326

El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…