Resultats de la cerca

Ministre de finances 1873-81, s’oposà a l’autoritarisme de Mutsu-Hito i fundà 1882 el partit progressista Kaishin-to, que advocava per un govern parlamentari Ministre d’afers estrangers 1888-89 i 1896-97 i president de govern 1898 i 1914-16, declarà la guerra a Alemanya 1914, i amb l’ultimàtum dirigit a la Xina 1915 intentà d’imposar el protectorat japonès en aquest país

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes…

Hi assistiren els aliats Stalin i Molotov per l’URSS, Truman i Byrnes pels EUA i Churchill i Eden per la Gran Bretanya Després de les eleccions angleses 25 de juliol s’hi afegiren Attlee i Bevin Hi foren presos acords sobre la sort d’Alemanya l’elaboració dels tractats de pau la divisió d’Alemanya, així com de Berlín, en quatre zones d’ocupació militar nord-americana, francesa, britànica i soviètica el desarmament i la desmilitarització del Reich la dissolució del partit nazi l’abolició de les lleis de Hitler i la descentralització política d’Alemanya el judici dels criminals de guerra nazis…

El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un …

Descendents de colons germànics arribats a partir del s XIII, una part d’ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el tractat de Saint-Germain l’adscriví a Txecoslovàquia Aquesta reivindicació, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein fundà el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets, filonazi, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets Sudetendeutsche Partei Arran del triomf d’aquest a les eleccions legislatives del 1935, Praga féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà Després d’un nou triomf…

El desenvolupament del capitalisme imperialista durant els darrers decennis del segle XIX havia posat en crisi l’equilibri de forces entre les potències europees, establert després de la guerra Francoprussiana 1870-71 Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis d’una banda la rivalitat francoalemanya, posada de manifest amb motiu dels conflictes del Marroc 1905-06 i 1911 i, de l’altra, la competència dels governs de Viena i de Moscou per la conquesta de l’hegemonia als Balcans conflictes de Bòsnia i Hercegovina, 1901-11 guerres balcàniques, 1912-13 La Gran Bretanya intervingué en…

La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…