Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
capitulacions de Morvedre
Història
Pacte signat a Morvedre, pel març del 1348, per Pere III de Catalunya-Aragó, pressionat pels unionistes.
Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València
guerra de la Unió
Història
Conflicte intern (1347-48) que afectà Aragó i el País Valencià i enfrontà les tropes dels nobles i de les ciutats i viles colligades a la Unió de València i a la Unió d'Aragó amb les dels qui es mantingueren fidels a l’autoritat reial.
La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de…
Joan Sala
Història
Darrer capitost de la Unió Valenciana contra Pere III de Catalunya-Aragó.
Fou elegit cap dels unionistes el 1348 a la mort de Dalmau de Cruïlles en un moment ja molt crític, després de la derrota a Épila dels unionistes aragonesos i la presència de l’exèrcit reial al País Valencià Amb tot, aconseguí de prendre el Puig, Puçol i Riba-roja i d’atacar Morvedre Després de la capitulació de València, es refugià a Gandia, però fou pres a Corbera i portat a València on fou arrossegat i penjat
Ximén Pérez de Salanova
Història
Justícia d’Aragó.
El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del…
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…
batalla de Mislata
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a Mislata (Horta del Sud) el 9 de desembre de 1348 entre les forces de la Unió de València i les de Pere III de Catalunya-Aragó.
La victòria d’aquest fou completa, i la ciutat de València hagué de retre’s El rei aplicà als unionistes suplicis d’una gran crueltat, com el de beure el metall fos de la campana que convocava les reunions de la Unió
Nicolas de Joinville
Història
Comte de Terranova i de Sant’Angelo.
Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria Ja ancià, Pere III el nomenà 1340 primer conseller El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes Després del 1351 passà a Itàlia
batalla d’Épila
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en la població aragonesa d’aquest nom, el 21 de juliol de 1348.
S'enfrontaren les forces catalanes i aragoneses fidels a Pere III de Catalunya-Aragó , comandades per Bernat de Cabrera, Llop de Luna i Pere de Xèrica, i les forces de la Unió aragonesa de nobles, dirigides per l’infant Ferran, germà consanguini del rei Els unionistes foren vençuts, i el rei pogué entrar a Saragossa, on féu castigar els responsables i abolí violentament els privilegis que havia hagut de concedir per coacció l’any anterior
Ferrer de Canet
Història
Senyor de la casa de Canet (Maresme).
Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després