Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Valdemar II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1202-41).
Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país Els senyors feudals de l’…
Valdemar IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1340-75) i duc de Slesvig des del 1325.
Fill del rei Cristòfor II , a la mort del qual 1332 es produí un domini dels comtes de Holstein com a administradors Fou educat a la cort de l’emperador Lluís IV i el 1340 reconegut rei després d’un acord amb els comtes de Holstein Es dedicà a unificar i consolidar el seu reialme i vengué Estònia als cavallers teutònics 1346 Hagué d’enfrontar-se a rebellions dels nobles 1350-60, però aconseguí la pacificació El 1361 envaí l’illa de Gotland i Escània, però perdé el ducat de Slesvig, a mans de la Lliga Hanseàtica
Valdemar I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1157-82).
Fill de Canut Lavard, duc de Slesvig, el qual succeí en el ducat, i besnet del rei Sven II Lluità contra els vendes, els ocupà l’illa de Rügen i els cristianitzà per la força Vassall de l’emperador Frederic I, acceptà l’antipapa Víctor IV El 1170 associà al tron el seu fill Canut VI Fortificà el país i s’alliberà de la fidelitat a l’emperador instituint una monarquia autocràtica i hereditària
Valdemar I de Brandenburg
Història
Marcgravi ascani de Brandenburg (1308-19) de la branca de Stendal-Tangermünde.
Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III
Birger
Història
Comte de Bjälbo (1248-66), casat amb Ingeburga, germana d’Enric XI de Suècia.
Extingida la dinastia dels Sverker, fou elegit rei el seu fill Valdemar, però ell fou qui governà de fet
Absalon
Història
Prelat i home d’estat danès.
Fou el principal ajudant del rei Valdemar el Gran en l’obra de redreçament de Dinamarca La seva activitat es dirigí sobretot a la fortificació de costes i a sotmetre o convertir els eslaus occidentals També intentà de neutralitzar la influència alemanya procurant d’introduir la francesa
Canut VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1182-1202).
Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats
Olaf II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1376-87) i de Noruega (1380-87).
Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega
Margarida I de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca i Noruega (1387-96) i de Suècia (1389-96).
Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà 1363 amb Haakon VI de Noruega Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina Mort el seu fill 1387, Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània Enric VII de Dinamarca Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà 1397 la Unió de Kalmar a tots tres regnes
orde de Danebrog
Història
Orde de cavalleria danès.
La tradició n'atribueix la fundació a Valdemar II, el 1219, arran de la victòria de Reval Fou reglamentat el 1671 per Cristià V El 1695 en foren proclamats uns estatuts, reformats el 1808 per Frederic VI, el qual hi admeté els plebeus Recompensa mèrits civils i militars Els seus membres són coneguts també amb el nom de Cavallers Blancs El seu distintiu és una creu carregada amb la inscripció Gud og Kongen ‘Déu i el rei’