Resultats de la cerca

Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país Els senyors feudals de l’…

Fill del rei Cristòfor II , a la mort del qual 1332 es produí un domini dels comtes de Holstein com a administradors Fou educat a la cort de l’emperador Lluís IV i el 1340 reconegut rei després d’un acord amb els comtes de Holstein Es dedicà a unificar i consolidar el seu reialme i vengué Estònia als cavallers teutònics 1346 Hagué d’enfrontar-se a rebellions dels nobles 1350-60, però aconseguí la pacificació El 1361 envaí l’illa de Gotland i Escània, però perdé el ducat de Slesvig, a mans de la Lliga Hanseàtica

Fill de Canut Lavard, duc de Slesvig, el qual succeí en el ducat, i besnet del rei Sven II Lluità contra els vendes, els ocupà l’illa de Rügen i els cristianitzà per la força Vassall de l’emperador Frederic I, acceptà l’antipapa Víctor IV El 1170 associà al tron el seu fill Canut VI Fortificà el país i s’alliberà de la fidelitat a l’emperador instituint una monarquia autocràtica i hereditària

Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III

Extingida la dinastia dels Sverker, fou elegit rei el seu fill Valdemar, però ell fou qui governà de fet

Fou el principal ajudant del rei Valdemar el Gran en l’obra de redreçament de Dinamarca La seva activitat es dirigí sobretot a la fortificació de costes i a sotmetre o convertir els eslaus occidentals També intentà de neutralitzar la influència alemanya procurant d’introduir la francesa

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà 1363 amb Haakon VI de Noruega Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina Mort el seu fill 1387, Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània Enric VII de Dinamarca Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà 1397 la Unió de Kalmar a tots tres regnes

La tradició n'atribueix la fundació a Valdemar II, el 1219, arran de la victòria de Reval Fou reglamentat el 1671 per Cristià V El 1695 en foren proclamats uns estatuts, reformats el 1808 per Frederic VI, el qual hi admeté els plebeus Recompensa mèrits civils i militars Els seus membres són coneguts també amb el nom de Cavallers Blancs El seu distintiu és una creu carregada amb la inscripció Gud og Kongen ‘Déu i el rei’