Resultats de la cerca

Les més antigues, avui perdudes, pertanyien al començament del s XIV Robin Hood és el prototipus d’aventurer dels boscs, dotat d’una extraordinària habilitat amb l’arc, que lluita contra l’opressió i la injustícia Les antigues llegendes anaren evolucionant al llarg dels s XVI i XVII, i en elles es basa la novella de Walter Scott Ivanhoe i altres relats breus, si bé aquests amb diferents variants També el cinema s’ha ocupat de la seva figura en diversos films

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’…

Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és…

Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants,…

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…

La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…

Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…

D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…

Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…

Junt amb el nom  o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu  patrilineals,…