Resultats de la cerca

Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand

Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort,…

Fou partidari de la unió del Rosselló a Catalunya quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà 1473, bé que s’havia mostrat indecís en esclatar 25 de gener una revolta filocatalana a la ciutat pocs dies abans que hi entrés el monarca 1 de febrer És dubtosa la veracitat de la seva heroica actuació en defensa de Perpinyà arran del setge de la ciutat posat per Lluís XI de França 1474, en el transcurs del qual preferí sacrificar el seu fill, que es trobava en poder dels francesos, abans de lliurar la ciutat Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…

Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines  La Religión ,  La Civilización  1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…

Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…