Resultats de la cerca

El treball del vidre a Barcelona estigué reglamentat per disposicions municipals des del 1324 El 1455 esparters i vidriers integraren plegats la confraria de Sant Bernadí de Siena, tot conservant la seva autonomia professional La fabricació d’objectes de vidre experimentà una forta davallada vers el 1490 i un moviment d’expansió al s XVI El 1595 els vidriers se separaren dels esparters i formaren una nova confraria, posada sota l’advocació de sant Miquel El gremi de vidriers obtingué ordinacions pròpies en 1659-64, i les conservà vigents fins al moment d’ensulsiada…

A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis

Practicaven una venda una mica ambulant Molts tenien altres oficis treball de metall i de vidre Els ferreters de Barcelona s’integraren, des del 1596, en la confraria de julians mercers vells, dins la qual esdevingueren l’estament preponderant, fins al punt que el gremi fou conegut com el de mercers ferreters vells Aquest predomini fou combatut pels altres gremis integrats en 1790-99 El 1801 desaparegué la confraria de julians mercers, i el ferreters s’uniren amb els botiguers de teles i formaren un gremi de mercaders a la menuda, que desaparegué el 1845

Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976

Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions Formà part del grup Solidaridad 1928, i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària 1932 En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional agost del 1933, i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934 Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa maig del 1936 i acceptà el reingrés en la CNT

Des de l’edat mitjana, a Barcelona tenia lloc, a la plaça del Born, la fira del vidre Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats La plaça era enramada A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, precedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”

Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du Louvre i al…

Obrer del vidre, inicià la seva vida de militant en 1906-08 a Badalona A partir del 1915 fou un dels organitzadors de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers i en 1916-20 en fou el principal responsable Així mateix fou redactor gener del 1916 - febrer del 1917 i director febrer del 1917-20 d' El Vidrio Alhora, també a Badalona, fou un dels fundadors de la federació local de societats obreres el 1915 i del seu òrgan de premsa La Colmena Obrera 1915-20, que a partir del gener del 1917 dirigí La seva conversió a l’anarcosindicalisme i la seva experiència organitzativa,…

Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de…