Resultats de la cerca

Bibliotecari del convent de Barcelona, escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien , illustrat amb vint-i-cinc làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment

Químic francès, fou professor de química del Jardin du Roi durant vint-i-cinc anys, cònsol 1801 i ministre d’instrucció pública 1802-08 Tingué molta influència en el desenvolupament de l’ensenyament, i amb Lavoisier, Morveau i Berthollet formà la comissió que creà una nomenclatura racional per a la química

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve

El 1835 conegué Richard Cooden, amb qui lluità per l’abolició dels aranzels del blat Corn Laws i, en general, pel lliurecanvisme El 1843 accedí a la Cambra dels Comuns, on romangué més de vint-i-cinc- anys Proposà de canviar Gibraltar per un tractat de lliure comerç amb Espanya D’idees radicals, defensà l’extensió del sufragi, la reforma agrària i la disminució dels imposts Fou membre de dos ministeris Gladstone Amb Joseph Chamberlain fundà el partit liberal, del qual veié la crisi el 1886

Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-…

Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d’entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells majors de quaranta anys, i l’altra, els joves majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns porters i guardes que administraven el dret del pariatge A diferència d’altres ciutats, era supeditat als…

Un dels caps del bàndol dels Canamunts , a causa de la mort del seu germà Arnau de Santacília i Pacs el 1615 pel bàndol contrari dels Canavalls, dugué a terme una famosa venjança —fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani FMde Melo— El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal Fou…

A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’ El califa al-Muqtādir 908-931 el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys,…

Es reuní almenys des del 1325 Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els…

Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225…