Resultats de la cerca

Germà petit de Napoleó, aquest féu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit bonapartista

Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg, protegit per…

Vers el 775 capitanejà la rebellió dels saxons contra la dominació de Carlemany, però fou derrotat després de diverses campanyes i hagué de sotmetre's i convertir-se, amb el seu poble, al cristianisme 785

L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors

Estudià lleis i economia a Friburg de Brisgòvia, Munic i Bonn treballà d’advocat a Colònia, d’on fou burgmestre 1917-33 i esdevingué un important home d’afers A la república de Weimar fou membre del Centre, partit catòlic, del qual fou representant a la dieta provincial renana i al consell d’estat prussià, que presidí 1920-23 El 1933 fou destituït de tots els càrrecs pels nazis, i exiliat a Rhöndorf 1933-35, però pogué continuar els seus negocis sense ésser molestat Amb tot, el 1944, en el moment de major desintegració del poder nazi, fou enviat a un camp de concentració En esdevenir-se l’…

Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi de la…

Participà en la Primera Guerra Mundial com a membre del servei d’espionatge naval, a Madrid Nomenat cap de l' Abwehr el 1935, participà en els serveis de cooperació amb les forces del general Franco durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1938 mantingué una actitud contrària a la política d’expansió de Hitler i sostingué una pugna intensa contra les SS de Himmler, el qual aconseguí la dissolució de l’Abwehr 1944 El mateix any, Canaris participà en l’atemptat del juliol contra Hitler Arrestat, fou executat al camp de concentració de Flossenbürg

El 1930 dissolgué el Reichstag, en oposició als socialistes, i això facilità indirectament als nazis l’entrada al parlament Destituït per Hindenburg 1932, s’exilià als EUA 1933 El 1951 es repatrià i ocupà una càtedra a la Universitat de Colònia, fins el 1955, que tornà definitivament als EUA

Se separà del govern l’any 1902 per desacord amb la política intervencionista

Diputat 1930-35, durant la Segona Guerra mundial residí a la Gran Bretanya, on fou vicepresident 1940-43 i president 1943-45 del govern polonès a l’exili Vicepresident d’un govern d’unitat nacional 1945, s’exilià després de les eleccions del 1947, favorables als comunistes