Resultats de la cerca

Pertanyent a una família armènia de comerciants establerta a Moscou i exiliada amb la Revolució Russa, el 1920 fixà la residència a París, on completà els seus estudis i es llicencià en dret El 1935, amb la primera novella Faux Jour guanyà el Prix du Roman Populaire i el 1938 obtingué el premi Goncourt per L’Araignée Des del 1940 es dedicà integrament a la literatura Autor de més d’un centenar d’obres, és especialment conegut per les seves biografies de personatges russos Dostoïevski , 1940 Pouchkine , 1946 Tolstoï , 1965 Catherine la Grande , 1977 Ivan le Terrible 1982…

Fou deixebla de MGor'kij, cunyada de VMajakovskij i muller de LAragon Una bona part de la seva producció reflecteix l’ambient de la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència com a membre del partit comunista, de la qual destaquen Bon soir Thérèse 1938, Le cheval blanc 1942, Le premier accroc coûte deux cents francs premi Goncourt 1944, la trilogia L’âge de nylon 1959-63 i Le rossignol se tait a l’aube 1970

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc

Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc

Combaté a la Primera Guerra Mundial, i escriví un assaig sobre el desarrelament de la joventut francesa de postguerra, Mesure de la France 1922 Escriví també Plainte contre inconnu 1934, L’Homme couvert de femmes 1926, Blèche 1928 i Gilles 1939 Genève ou Moscou 1928, L’Europe contre les Patries 1931, Socialisme fasciste 1924 i Notes pour comprendre le siècle 1941 traspuen el seu decantament pel feixisme Director de la Nouvelle Revue Française durant l’ocupació alemanya, se suïcidà després de l’alliberament El 1958 fou publicat el seu Récit secret , i el 1961, el seu Journal 1944-45

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal…