Resultats de la cerca

Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art

Fill d’una dinastia d’alienistes, esdevingué, molt influït pel teatre anglès, retratista del món intellectual i artístic del seu temps Fou també autor de la gran pintura Hommage aux morts de 1914 església d’Offranville i de diversos escrits, preferentment de crítica d’art Una bona part de la seva obra artística és conservada al museu de Rouen Al Museu d’Art Modern de Barcelona hi ha el Retrat de Mlle Colette Willy 1907 i Yda 1917

S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa

Fou un defensor incondicional de l’escola romàntica i fundà, amb Victor Hugo, la revista “La Muse Française”, òrgan de la doctrina romàntica Amb escrits diversos contribuí a la lluita dels temps heroics del Romanticisme

Dedicat de primer als afers industrials familiars, aviat es dedicà plenament a la literatura, amb Les silences du colonel Bramble 1918 traducció catalana, 1967 i Les discours du docteur O'Grady 1921 La seva obra novellística, psicològica, però sense aprofundiment dels problemes que hi són plantejats, comprèn Bernard Quesnay 1926 publicat el 1922 en una revista, Climats 1928, Le cercle de famille 1932, etc Escriví biografies, força difoses Disraeli, 1927 Byron , 1930 À la recherche de Marcel Proust , 1939 Prométhée ou la vie de Balzac , 1963, llibres d’història Édouard VII et son temps ,…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim Émile Ajar La…

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…