Resultats de la cerca

Filla de l’escriptor i activista való Christian Beck 1879-1916, es llicencià en dret Afiliada al Partit Comunista, tingué una joventut molt difícil pel suïcidi de la seva mare, la desaparició del seu marit, comunista jueu, probablement a mans dels nazis 1940 i uns anys viscuts en la pobresa Les seves novelles tenen un acusat component autobiogràfic, sovint centrat en aquests anys El 1948 publicà la seva primera novella Barny , que cridà l’atenció d’ André Gide , el qual la contractà com a secretària 1950 i l’encoratjà a continuar escrivint El 1952 guanyà el premi…

En finalitzar l’ensenyament secundari 1940 ingressà al partit comunista , aleshores clandestí Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’ Humanité, publicacions del partit comunista, collaborador de  Louis Aragon  i redactor en cap de Lettres Françaises 1948-72 Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en general, difongué l’obra d…

La seva adscripció comunista l’obligà a exiliar-se del seu país el 1946 i a residir a Itàlia, Cuba i França És autor d' Étincelles 1945, Pour la révolution pour la poésie 1974, Poète à Cuba 1976, En état de poésie 1980, etc Ha escrit una novella Mât de cocagne 1979

Fou deixebla de MGor'kij, cunyada de VMajakovskij i muller de LAragon Una bona part de la seva producció reflecteix l’ambient de la Segona Guerra Mundial actuà en la Resistència com a membre del partit comunista, de la qual destaquen Bon soir Thérèse 1938, Le cheval blanc 1942, Le premier accroc coûte deux cents francs premi Goncourt 1944, la trilogia L’âge de nylon 1959-63 i Le rossignol se tait a l’aube 1970

Poeta, narrador i periodista, considerat un dels grans renovadors de la novella negra Esdevingué militant comunista després d’una joventut de compromís cristià vinculat al moviment Pax Christi, coincidint amb els anys de revolta de la dècada dels seixanta Com a poeta publicà Poemes à haute voix 1970, Terre de Feu 1972, Braises, brasiers, brûlures 1975 i Loin de tous rivages 1997 Com a novellista, és autor de Total Khéops 1994, Chourmo 1996, Soléa 1998 i Le Soleil des Mourants 1999

Estudià a París Fou diputat a l’Assemblea Nacional Francesa, primer com a comunista i, després del 1974, dins el grup socialista Fou president del Partit Progressista Martiniquès Influït pel surrealisme, a partir del 1941 publicà poemes a Tropique , revista que ell dirigí, recollits al Cahier d’un retour au pays natal prologat per Breton , 1943 i a Les armes miraculeuses 1946 Altres reculls són Soleil cou coupé 1948, Corps perdu 1950, Ferrements 1960 i Cadastre 1961 El seu teatre és influït per Shakespeare Et les chiens se taisaient 1956, La tragédie du roi Christophe 1963, Une…

Estudià dret i, malgrat un inicial acostament a la dreta de Maurras, després de ser internat en un camp de concentració 1940 ingressà al partit comunista 1943, del qual fou expulsat 1958 per haver-se declarat contrari a la invasió soviètica d’Hongria Conreà diversos gèneres, des de la poesia Le bestiaire des amants , 1945 Le poète mineur , 1949 Un seul poème , 1954 Sais-tu si nous sommes encore loin de la mer , 1979, la novella La nuit est le manteau des pauvres , 1948 Le malheur d’aimer , 1958 La traversée du port des Arts , 1979, l’assaig Aragon , 1945 L’amour de la peinture…

El 1919 publicà el primer recull de poemes — Mont de Piété — i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature , òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques El 1924 dirigí la revista La révolution surréaliste  i publicà Manifeste du surréalisme , en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica Légitime défense 1926 i Second manifeste du surréalisme 1930 foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li feu rompre tot lligam amb el partit…

Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la…

A Zuric fou un dels creadors del moviment dadà , la primera manifestació del qual fou La première aventure céleste de MAntipyrine 1916, que fou seguida per les seves formulacions en el tercer número de la revista Dada 1918 i en Vingt-cinc poèmes 1919 S'installà a París, i desenvolupà una intensa activitat amb el grup d’ABreton, PÉluard, LAragon i PhSoupault, bé que més tard se'n separà, en consolidar-se el moviment surrealista, i es mantingué fidel a l’estètica dadà, àdhuc quan aquesta anà en decadència El 1936 s’afilià al partit comunista, i durant la Segona Guerra Mundial actuà…