Resultats de la cerca

Fou membre de la Convenció, del Consell dels Cinc-cents i tribú A Tableau de la littérature française de 1789 à 1808 1816 defensà el neoclassicisme Havia obtingut un gran èxit durant la Revolució francesa amb les tragèdies Charles IX 1789, Henri VIII 1791, Caïus Gracchus 1792, Fénelon 1793, etc Es defensà de l’acusació d’haver traït el seu germà a Épître sur la calomnie 1797, i compongué la lletra, entre altres, del Chant du départ

El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional possible Morí…

Partidari del sionisme, defensà les seves idees en Le mouvement sioniste 1894-1918 i Quelques juifs et demi-juifs 1928 En poesia és autor de La cité présente 1903, Poèmes de Loire 1929 i Poèmes juifs 1959

Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió

Collaborà, entre altres nombroses publicacions, a Mercure de France i dirigí La Nervie Tingué un paper important entre els simbolistes, defensà l’art per l’art i exaltà l’egotisme És autor d' Hubert Ponscarme 1907, Évolution de la médaille au XIXe siècle 1907, Métabolisme 1921 i L’évasion spirituelle 1921

Assistent al Congrés d’Utrecht 1712, publicà les Mémoires pour rendre la paix perpétuelle en Europe i Projet de paix perpétuelle 1713 Mort Lluís XIV 1715, el criticà durament en el seu Discours sur la polysynodie 1718, per la qual cosa fou expulsat de l’Académie Française Fou membre del Club de l’Entresol, dedicat principalment a problemes econòmics i a ideals de progrés i defensa de la raó

S'inicià en el periodisme i en novelles en les quals descrivia tipus jueus Lévy 1910, Et C i e 1918 Evolucionà cap al marxisme i defensà l’establiment d’una cultura revolucionària Cal destacar, entre les seves obres, l’assaig Naissance d’une culture 1936, les comèdies Le dernier empereur 1927 i Toulon 1944 i la novella Sybilla 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola fou secretari del comitè mundial contra la guerra i publicà Espagne, Espagne 1936

Com a narrador, conreà el realisme costumista Chien-Caillou 1847, Aventures de mademoiselle Mariette 1853, Les bourgeois de Molinchart 1855, etc Amic de Nadar i de Courbet, defensà el realisme en l’art i, en aquest sentit, revaloritzà l’obra dels Le Nain Exposà les seves doctrines al llibre Le Réalisme 1855, i escriví, entre altres, una Histoire de la caricature moderne 1865, on posà en relleu l’obra de Daumier Fou conservador del Museu de Sèvres

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960